Foc i lloc
L'aigua, un bé públic
Un cop finalitzades les eleccions, és el moment de posar fil a l’agulla. I una empresa que s’haurà d’escometre urgentment és la gestió de l’aigua.
Andorra és una gran font i com a tal s’ha de gestionar. És important ser conscient que l’aigua és un bé públic, universal i escàs, que cal apreciar i conservar. Una dada: l’aigua dolça representa només el 2,75% de tota l’aigua del nostre planeta i, a més, el 2,05% d’aquesta es troba en forma de gel.
Per això, la seva gestió ha de ser pública. Aquesta és l’única forma de gestió que garanteix la transparència, la informació, la rendició de comptes i la participació ciutadana.
L’aigua és essencial per a la vida. Per això la seva gestió no es pot deixar en mans privades, com tampoc ha d’estar fraccionada entre diferents òrgans, tant si són públics com si són privats.
No oblidem que les muntanyes són les torres d’aigua del planeta. Fan pujar l’aire humit quan els arriba i en refredar-lo generen la pluja. Per això, l’aigua que generen és un bé públic; parlem dels llacs, dels rius, de les fonts o de l’aigua que discorre pels torrents. És clar que les persones, les empreses i els organismes públics poden fer-ne un ús privat, prèvia autorització de l’òrgan de gestió.
Per això serveix la gestió pública. És la manera de garantir equitablement que ningú es quedi sense poder satisfer les seves necessitats hídriques, tant domèstiques (aigua de boca), com industrials, de reg, agrícoles i ramaderes.
A més, Andorra, que és una única conca hidrogràfica drenada per la Valira i els seus afluents, ha de gestionar-se com a tal. A través d’un únic òrgan de gestió, que elabori i apliqui un pla de gestió amb una visió d’ocell, i no tancada.
Així doncs, davant del repte del canvi climàtic, amb l’escassesa de precipitacions i l’augment dels períodes de secada, la gestió de l’aigua és tan important i urgent que no admet cap demora. Si més no, perquè a tots els habitatges, siguin de luxe o de protecció oficial, se’ls ha d’abastir del preciós líquid. Com també les anhelades indústries productives, que presumiblement portaran un augment de la població.
És d’esperar, doncs, que tant els nous consellers i conselleres, com els nous pobladors i la resta de la gent, seran sensibles a una correcta gestió pública de l’aigua.