La terra com a actiu patrimonial

Durant la campanya els candidats han fet arribar les seves propostes sobre temes prioritaris, com ara l’acord d’associació i l’habitatge. També han insistit en la necessitat de crear un registre de la propietat i limitar la inversió estrangera en el sector immobiliari, donant com a vàlida la xifra de sis mil pisos buits, calculats amb indicadors indirectes com el consum de llum. La majoria de grups accepta que el registre de la propietat és una peça cabdal per oferir seguretat jurídica a totes les transaccions immobiliàries i saber a qui pertanyen les primeres o segones residències, les cases i els pisos tancats.

L’obertura econòmica ha afavorit l’augment de la població i el consum voraç de territori a través d’inversions immobiliàries especulatives. En la darrera dècada, la població ha crescut més que els assalariats a la CASS i que l’habitatge de lloguer; s’ha disparat la superfície autoritzada per construir, en una proporció que no té paral·lelisme ni amb l’evolució de la població ni amb la dels assalariats. Fins i tot, l’Associació de Propietaris de Terres no edificades (APTA) considera que les accions sobre el model urbanístic impacten els seus patrimonis i que la Llei d’ordenació del territori, a més d’obsoleta, ha provocat un creixement desmesurat. Denuncien que la inversió estrangera està basada en la construcció i l’economia especulativa, menyspreant la qualitat; per això, demanen fiscalitzar les inversions foranes i establir unes obligacions als promotors per mitigar l’impacte especulatiu.

Andorra és un país on l’habitatge de protecció social és escàs, però amb una adequada política fiscal es pot incentivar que part dels habitatges tancats s’incorporin al mercat de lloguer, sense necessitat de caure en fórmules populistes com publicar els noms dels propietaris dels pisos buits; aquesta iniciativa evoca la ignomínia del sambenet que portaven antigament els penitents. Si es fan llistes públiques, jo demanaria llistes per a tot, inclosa la declaració patrimonial dels polítics, feta davant notari, en el moment de jurar el càrrec. Fa la sensació que la construcció és un negoci suculent per a alguns empresaris que volen menjar el pastís amb les dues mans i que alguns sectors ja preveuen que la bombolla immobiliària està trucant a la porta.