Reflexions post-electorals

Les eleccions del passat dia 2 d’abril han generat múltiples debats, molts dels quals apareixen de manera repetitiva. La llei electoral i la Constitució estableixen el que diríem les regles del joc, i aquestes són les mateixes per a tothom, tant a l’inici del procés com al final, i quan un partit es vol presentar, sap perfectament quins són els elements que s’han de tenir en compte per poder assolir els resultats desitjats.

Per tant, saber la importància que tenen les llistes territorials si la voluntat és governar, es converteix en un aspecte d’una gran rellevància, com també desplegar una estratègia que faci arribar el missatge als ciutadans de manera més personalitzada. I ens agradi o no, qui aprofita aquesta circumstància és el que pot arribar a més ciutadans i convèncer que és l’opció a votar. Així doncs, si en una parròquia es presenta només una candidatura, no és culpa del que es presenta, sinó una responsabilitat del que no ho fa. De manera que no cal culpar el que s’esforça a disposar d’uns candidats. A més, quan existeixen més candidatures, el vot es disgrega, i això afavoreix els partits més grans i que disposen de més implantació al ter-ritori, amb més capacitat de mobilitzar gent per dur a terme la campanya electoral. I sí, l’estratègia per apropar-se als electors és important. A més del contacte personal, fer servir les xarxes socials donant missatges en positiu, oferint il·lusió als votants, demostrar estar format i preparat per assolir la responsabilitat de representar la ciutadania al Consell General es valora cada cop més. Els puc assegurar que agrada sentir debats d’idees amb arguments intel·ligents i innovadors. Però posar en qüestió el procés electoral, sobretot el vot en dipòsit a la Batllia, dubtar de la professionalitat de les persones que garanteixen la seva integritat, no és el discurs que han de fer les persones que volen tenir opcions de governar. Amb això no vull dir que no hi hagi coses del procés que ben segur són millorables, però aquestes modificacions s’han de fer des de la perspectiva de la millora i no en funció de si el resultat respon a les seves expectatives o no. I no, no es poden obrir els vots de la Batllia per saber què han votat les persones, això va en contra del secret de vot, i posaria en dubte la transparència del procés.