Cal valentia!

La setmana passada, aprofitant la treva de Pasqua, vaig gaudir d’uns dies de descans a la capital del nostre veí del nord, o sigui París, la ciutat de la llum. Al contrari del que opinen alguns, aquesta denominació no té res a veure amb el sol i la lluminositat, ambdós escassos, dels quals es beneficien els seus habitants. Se l’ha distingit així per l’únic motiu que fou en aquesta ciutat, el 1665, sota el regne de Lluís XIV, que es va instal·lar el primer enllumenat públic. I, des d’aquella data, aquest invent ha tingut un èxit fulgurant arreu del món, fins a aquest hivern, durant el qual s’ha hagut de restringir aquest servei, per raons que tots coneixem.

Durant el meu sojorn allà vaig poder constatar, en molts carrers, les seqüeles dels moviments socials que van prosperar, des que el govern francès ha anunciat que volia reformar el seu sistema de jubilació, a l’exemple del que van fer altres països europeus. I, tot i que les modificacions proposades tenien com a objectiu principal fixar l’edat de jubilació en 64 anys, mentre els altres el tenen marcat almenys a 65 anys per no dir 67, les reaccions han sigut duríssimes, evidenciant una oposició ferotge a aquesta mesura. Molts havien oblidat que fins el 1981 aquest límit ja era fixat a 65 anys i s’havia rebaixat aleshores a 60, sense contemplar la viabilitat econòmica d’aquesta decisió.

L’exemple francès ens demostra, una vegada més, que aquest tipus de reforma és difícil d’assumir políticament, atès que perjudica cadascun de nosaltres. Sembla més fàcil refugiar-se amb la dita “qui dia passa, any empeny”, que, cal dir-ho, no ens ha costat fer servir també a casa nostra en aquest àmbit. Així, fa almenys uns deu anys que s’adverteix de la manca de viabilitat del nostre sistema de jubilació i, tot i això, no s’ha fet quasi res, tret d’una petita modificació el 2015. Ara bé, si continuem en aquesta via, arribarem a un fracàs que posarà en perill les finances públiques i el pagament de les pensions de jubilació. És doncs imprescindible que en els pròxims mesos, fent prova de valentia, i tot i la dificultat, s’avanci en aquesta reforma, per assegurar a tothom una jubilació digna, segura i degudament finançada.