La imatge del pantà de Sau

La sequera m’amoïna moltíssim. No és, però, un maldecap sobtat. Es veia a venir. Al llarg de molts anys, l’hem patit un fotimer. Anys enrere, a grans trets, diré que existia una consciència col·lectiva sobre el tema. L’aigua és font de vida, mentre que la nostra classe política no està per la feina. Es lleva tard i sol anar a batzegades. Els preocupa més la foto inútil de la portada d’un diari que no pas l’eficiència contundent d’agafar el brau per les banyes. L’actualitat del proppassat divendres 31 de març passava per la cimera de l’aigua convocada pel president de la Generalitat a fi de fer front a la sequera. Val a dir que anava més tard que d’hora. La trobada es va cloure sense cap acord entre Govern i formacions polítiques. El desacord principal rau en les sancions als ajuntaments.

El decret de sequera, que el Parlament vol convertir en projecte de llei, fa recaure la responsabilitat en el poble. Com sempre. Sobretot quan li retreu que no tanca l’aixeta en rentar-se les dents. O potser pel fet de no optar per la dutxa en comptes d’omplir la banyera. No hi ha pitjor cec que aquell que no hi vol veure. A Catalunya som 6 milions els habitants a qui ens volen fer passar d’una fase d’alerta a la d’excepcionalitat. Poca broma! Mentrestant, dic una aberracció flagrant pel que fa al seu consum en el camp del turisme massiu, on fan l’orni: de mitjana, cada creuer que amarra al port de Barcelona consumeix o malbarata més de 600.000 litres. En aquest punt, no hi ha cap proposta a fer? O, si no, què me’n diuen de la cantarella recorrent de la sostenibilitat? Els convé passar-ho per alt. Les taxes impositives recaptades els fan molta patxoca. És clar que ordenar adientment les prioritats no s’escau al seu cervell.

“L’aigua és bona quan hi ha eixut. Si n’hi ha massa, tururut!”. Si el terreny està sec, se la beu. Per contra, quan està prou banyat, l’aigua s’escola i pot endur-se ter-ra o marges. Fidel al meu encís pel món dels refranys, estableixo un desig triple. “L’aigua d’abril omple la gerra i el barril / A l’abril, cada gota val per mil / Una pluja de maig i tres d’abril valen més que els bous i el carril”... El rerefons principal de l’entrellat se sustenta en l’àmbit educatiu. Ja des de ben petit. Malgrat tot, la mentalització sobre el tema hauria d’haver-se “llevat” molt abans i contundentment. Àdhuc quan tan sols sobreeixia –un bri– la punteta del campanar de Sau.