Les caixes plenes

La visió de l’agent de policia transportant els vots des de la Batllia fins al comú va resultar tota una sorpresa. Per fi, després de tants anys predicant el reciclatge, la reutilització i la reducció dels residus, es veia un gest real i efectiu. Sí, senyores, se-nyors i no binaris. Andorra havia començat el camí cap al decreixement. Hurra!

Poc importa si hom és col·lapsista, decrecentrista, terraplanista, retardista o tecnooptimista. Ningú no pot deixar d’alegrar-se que una institució com la de la Justícia reutilitzi, per transportar les butlletes dels vots cap als comuns, les caixes de cartró dels paquets de folis A4, degudament tancades amb precinte. És un exercici de conscienciació social colossal.

Tot i que, basant-se en la mateixa imatge, alguns han dit que als resultats electorals hi havia gat amagat; com si les caixes fossin la caixa de la paradoxa del gat d’Schrödinger; o sia, que mentre no s’obri la caixa, la seva candidatura, el gat, és viva i alhora és morta. En el moment precís d’obrir la caixa, el mateix fet de buidar-la a l’urna modifica l’estat de la seva candidatura, del gat, que passa a ser només viva o només morta.

Ningú, doncs, no hauria d’esquinçar-se les vestidures, ni per la validesa de les votacions a la Batllia, ni pel trasllat dels sobres dels vots. Perquè no hi ha cap complot, excepte per a aquells que sobreviuen promovent la polèmica; els qui, mancats de resposta als problemes reals de la població, només miren de fer soroll per convèncer que ells són la gran majoria.

Per tant, les caixes de cartró reutilitzades en la diada electoral són un símbol de maduresa ambiental. També recorden que el país és petit i pobletà; que per ser autèntics, millor fugir de les ínfules dels potentats.

En definitiva, veure portar els vots, sagrats, en braços d’un policia, sota la supervisió d’un batlle, i amb un somriure digne d’un dia tan especial com el de les eleccions, sempre és motiu d’alegria. Perquè la gent de muntanya és propera, solidària i de confiança. Prou se’ls ha vist, quan han anat mal dades, unir-se per formar en tortuga, talment els escudets d’una macarulla.