L'esquí davant el canvi climàtic

La manca de neu ha fet tancar les estacions d’esquí abans del previst; el mes de març, amb 3 graus per sobre de la mitjana i menys precipitacions, ha estat un dels més càlids des del 1950. Avui ningú nega el canvi climàtic i, fins i tot, els negacionistes s’han vist obligats a revestir el seu discurs de demagògia, amb l’objectiu de no fer res i seguir com sempre, però fent creure que es fa alguna cosa. Obviant les amenaces del canvi climàtic, la comunitat d’Aragó invertirà 26 milions d’euros, procedents de fons europeus destinats al turisme, a connectar les estacions d’Astún i Formigal amb un telecabina per augmentar el domini esquiable.

Pel que fa a casa nostra, després d’unir-se Soldeu i Grau Roig, ara toca el torn a la Massana, que vol ser més competitiva. L’any 2017, va preveure en el seu pla estratègic ampliar el domini esquiable i la connexió per pista entre Pal i Arinsal, actualment unides per un telefèric, per guanyar 25.000 esquiadores per temporada. A banda que la modernització exigirà invertir 36 milions d’euros, també tindrà un impacte directe sobre els recursos hídrics, ja que exigirà construir en una zona d’alta muntanya quatre embassaments d’aigua, amb una capacitat de 98.000 metres cúbics, equivalent a la de quaranta piscines olímpiques. La pista per unir les dues estacions ha d’afrontar dificultats derivades de l’orientació solana del vessant que es vol transformar en zona esquiable, com la dependència de la innivació artificial i la prevenció dels riscos d’allaus en una zona inestable.

Seguir amb el mateix model de creixement de les estacions d’esquí de principi de mil·lenni, basat en l’increment de l’àrea esquiable i en la innivació artificial, avui en dia és un sense sentit. És la política del segle passat, quan el canvi climàtic no preocupava les administracions que ara s’omplen la boca de bones intencions davant una catàstrofe a la qual no sembla que es vulgui posar remei de manera decidida. És previsible que la solució no vingui dels grups els interessos dels quals giren directament al voltant de l’actual model de creixement, però és descoratjador que certes actuacions estiguin avalades pel sector públic. Justificar unions i ampliacions de l’àrea esquiable per un hipotètic benefici del client és un insult a la intel·ligència.