La Bernat Metge

Vaig llegir fa dies, en el suplement de cultura de La Vanguardia, que la Col·lecció Bernat Metge de clàssics grecs i llatins celebrava el centenari. Tot un èxit! Passa ja de quatre-centes traduccions al català d’obres fonamentals de clàssics grecs i llatins. Estic a l’aguait. Està a punt de sortir la Política d’Aristòtil. Per llegir al costat d’El que mai et vaig dir, de la Noe Rodríguez. Poden conciliar-se, ja que els llibres i els lectors sempre es troben. Són bons companys i consellers.

Llibres de la Bernat Metge m’han acompanyat tota la vida. Els estudis al seminari menor de la Seu es deien Humanitats ara fa 65 anys, la primària i secundària. Els plans d’estudis venien del concili de Trento al seminari de la Seu i als altres, i els bisbats amb l’Estat els anaven organitzant. Les Humanitats deixaren petjada. Llatí, molt llatí, història, literatura, grec, música... A la gran biblioteca del seminari ja hi havia la Bernat Metge. Prudentment, però, no ens ho van dir. Ens hauria servit de gran ajuda en la traducció dels autors profans, com deien els nostres llibres de text, editats pel bisbe Caixal, amb el títol Autores Selectos, sagrados, cristianos y profanos. De cap, durant tres anys, a La conjuració de Catilina de Sal·lusti, la Segona Guerra Púnica de Titus Livi, els Tristia d’Ovidi o Les Bucòliques i els primers llibres de l’Eneida de Virgili amb algun discurs de Ciceró... Fou una molt bona sembra, mèrit de mossèn Francisco Mas, un gran professor de llatí. Anys després la Bernat Metge va entrar a casa i encara hi és. Una excel·lent mostra de la cultura catalana, encert de Cambó, quan ja declinava la Lliga, i del seu secretari Estelrich. Deia Raül Garrigasait, actual editor de la col·lecció Bernat Metge, que la cultura catalana compensà amb els clàssics llatins i grecs el seu feble Renaixement.

Molts anys a la col·lecció! Ha passat per diverses mans. Avui l’entitat que dona continuïtat a la Bernat Metge és La Casa dels Clàssics, un projecte singular impulsat per Abacus, organitzant noves activitats per a gent jove. “Sotragar amb la potència dels textos del passat, donar profunditat i perspectiva al present”, escrivia Garrigasait. Un programa oportú. Totalment d’acord!