Sense columna

Sí, ja sé que avui tocava fer el bitllet típic de Sant Jordi i recomanar-vos que compréssiu roses sense olor i diversos llibres: el Morts, qui us ha mort?, de l’Iñaki; La Torre dels Russos, d’en Gálvez; El que mai et vaig dir, de la Noemí; 1969, de l’Eduard Márquez; la reedició d’Aquí les penjaven, d’en Robert Pastor; qualsevol llibre de l’Albert Villaró o de qualsevol altre autor en llengua catalana o, és clar (s’ha de mirar per casa), la tercera edició d’Entre l’infern i la glòria, de l’Àlvar Valls. Amb tot, he pensat que ja ho farien la majoria d’articulistes i que, és clar, algú em criticaria si ho fes.

Per tant, em venia més de gust explicar-vos algun acudit, com aquell que explica que un autobús de sevillans visita el monestir de Montserrat. En passar pel cambril de la Verge, entre senyal de la creu i genuflexió, una colla de senyores anaven xerrant: “Mira que é fea. Y negra. ¡Con lo bonita que é la Blanca Paloma!” I sant Tornem-hi, que no ha estat res: “Fea, fea. Negra como er carbón. Y nuetra Rosío...” El Nen, què voleu que us digui, s’anava enxarinant, però comptava fins a deu; amb tot, en arribar a l’onzè “Mira que é fea”, es mira la Moreneta i li diu: “Mare, li foto la bola?” Però dubtava entre un acudit o recordar-vos alguna cançó d’aquelles que fins i tot són més velles que jo, com el “Cachito, cachito, cachito mío” o, encara, la d’en Dodó Escolà que ens explicava que, al Congo, “al blanco que pillan lo hacen mondongo”. Fins i tot, havia pensat a cantar-vos un fragment del nostre himne, aquell que diu que Carlemany ens va deslliurar dels alarbs, o a comparar els abusos d’algun capellà catòlic amb la llengua del dalai-lama, o a fer-vos una reflexió sobre si soc una dona, un don, un home, una homa, un cos, una cosa, un cossi o un cosí d’algú que intenta fotre’s del/a mort/a i de qui el/la vetlla.

Amb tot, i analitzant-ho del dret i del revés, m’he adonat que, fes el que fes, em tocaria el rebre, perquè, ara per ara, facis el que facis, diguis el que diguis, ofens algú; si et fots dels gats ets rata i si et fots dels vius t’hi jugues la pena de mort. Per tant, i sense que serveixi de precedent, avui no us parlo de res i, sentint-ho molt, us quedeu sense columna. Disculpeu-me. Vejam si dijous de la setmana entrant goso dir res.