Intencions o incentius?

És freqüent que l’anàlisi de les polítiques públiques davant de les societats es dugui a terme exclusivament per intencions. El problema és que les bones intencions no tenen per què generar efectes en la mateixa línia. Tota política pública ha d’estar guiada per dues premisses: la base empírica i els incentius. La base empírica és fonamental per poder veure el comportament habitual dels humans davant de determinades mesures. Aquest darrer aspecte va intrínsecament lligat a l’altra premissa, que són els incentius.

Moltes polítiques públiques destinades a esmenar allò que suposadament el mercat per si mateix no tracta estan dissenyades de manera equívoca pels incentius perversos, probablement no intencionats, que el mercat genera en els afectats per aquestes polítiques. Cal ser molt curós i mai oblidar que els humans no responem a intencions, sinó als incentius que se’ns posen sobre la taula. Aquest aspecte és aplicable a múltiples polítiques; els subsidis, les pensions, la salut, l’habitatge, l’educació i d’altres. Molts cops (acostuma a fer-se de manera intencionada) es confonen nous models d’estats de benestar, basats en mínims mètodes coactius possibles, la bona compaginació estat-mercat, la prudència en l’aplicació de determinades polítiques, l’eficiència enfront l’eficàcia i el principi de subsidiarietat; amb la privatització d’aquestes institucions. Res més enllà de la realitat, perquè repensar no vol dir destruir, més aviat el contrari. Els estats nòrdics, que molts cops s’agafen com a model d’estats del benestar, als anys 80 i als anys 90 ja van repensar els seus models d’estat perquè van entendre que parasitar la creació de riquesa i mantenir models assistencialistes caducs no millorava la condició humana. I repensar ha de ser la dinàmica seguida per aquells responsables públics que creguin que el benestar de les persones ha de ser guiat pel principi de responsabilitat individual i, subsidiàriament, per una entitat benefactora que es basi a aplicar incentius correctes.

*Manel Amorim, Membre de la Secció Jove de Demòcrates