Humanitats

Les humanitats es van obrint camí. Es veu que a la Facultat de Medicina de la Pompeu Fabra han creat una nova assignatura: l’optativa d’Humanitats. Un encert. Els camins, també els llargs, comencen sempre per un primer pas. La revolució digital tindrà, està tenint ja, un gran impacte en les professions. També en l’educació, especialment en la seva deriva mercantilista d’avui dia. De sempre s’ha volgut introduir la filosofia, la literatura, l’art... a les carreres científiques. De jove, pel sol fet de ser estudiant de filosofia, em van oferir matrícula i estada gratuïtes en un col·legi major, on la majoria eren alumnes de ciències pures, com es deien en aquell temps. M’ho impedí dur corbata cada dia. Ja hi era present la nostàlgia de les humanitats. Com ara, els futurs metges, estudiants de la Pompeu, llegeixen la novel·la La mort d’Ivan Ilitx, de Tolstoi. Estudi de la història de la medicina al llarg del temps, estudi avui de la història del genoma amb aquelles 10.000 peces d’ADN que –diuen a Harvard– no tenim els humans, però sí els altres mamífers, relacionades amb la regulació del sistema neurològic i la cognició. I estudi també de la història de l’ésser humà sobre el món, dialogant amb obres de la literatura universal. La curta novel·la de Tolstoi sobre la malaltia d’Ilitx –un centenar de pàgines– ens posa en la seva pell en la reflexió sobre la naturalesa humana davant el fet inexcusable de la mort. Una cultura bàsica universal al costat del coneixement científic. Tenim bons professionals, bons tècnics, però molts són incultes, els manca una formació humanística i un pensament crític.

Una vegada més torno a l’escola, als plans d’estudis i als professors que hem tingut. Fa anys que critico els models i programes dels plans d’estudis, adreçats a preparar per cobrir llocs de treball i no a ser millors. A més, ara, tenim els mòbils, les pantalles i les xarxes on els joves passen la major part del temps i ja costa molt mantenir l’atenció en la lectura. Ja ens ho va advertir Plató en el mite de la caverna i, després de molts segles, continuem enganxats encara a les aparences, les ombres... sense girar-nos i veure el foc. I, sobretot, sense sortir a la llum del sol.