Foc i lloc
La intel·ligència artificial
Aquests dies he llegit dues notícies importants sobre aquesta famosa intel·ligència. Fa una setmana s’han fet públics aquests dos fets: primer, Google va presentar el potencial de Bard, el seu assistent d’intel·ligència artificial (IA), fent esment i accentuant que volen crear i projectar una IA basada en criteris ètics. No sé si, en aquest punt, hi té res a veure la sortida de la plataforma del seu exvicepresident d’enginyeria, espantat dels seus descobriments. En tot cas, Google integra la IA a tot el seu sistema de serveis, des d’Android, el sistema operatiu més utilitzat del món, i també al seu cercador, ja no tant basat en paraules i més en imatges i preguntes. Ara bé, segons va anunciar Google, aquesta IA ja està disponible en quasi 200 països, però en cap país de la Unió Europea. I, segon, que explica el primer, la comissió de mercat interior i la comissió de llibertats civils del Parlament europeu van adoptar, per gran majoria, la proposta de sotmetre al ple de l’Eurocambra la posició negociadora del projecte de la primera legislació mundial en matèria d’IA. Ja era hora. Fa anys que hi donen tombs. Europa, probablement, aquest proper semestre, durant el torn de la presidència espanyola del Consell, tancarà l’acord amb els governs europeus sobre el nou reglament en matèria d’IA. Per això Google espera.
L’aparició d’aquests cèlebres i disruptius ChatGPT i altres –i el consegüent desassossec– ha forçat els eurodiputats a regular per primera vegada aquesta tecnologia intentant mitigar-ne els riscos, però sense frenar-ne la innovació. Fixar límits i diferenciar els nivells de risc, especialment en el camp de la vigilància personal, ja sigui biomètrica o, més subtil encara, reconeixent i analitzant emocions. Recordo ara els articles i les últimes pàgines de les Memòries d’Òscar Ribas on, com a bon lector de l’historiador Yuval Noah Harari, parlava d’aquestes tecnologies com l’enderroc de l’última barrera de l’ètica i la moral, i fins i tot, de la desaparició de l’homo sapiens.
Europa ha de dirigir el debat a escala mundial, cercant un equilibri entre la protecció dels drets fonamentals i el foment de la innovació. Cal millorar ja les tres lleis de la robòtica d’Asimov.