La pela és la pela

La crítica més habitual i compartida contra tot allò que s’ha acabat anomenant woke és la de l’excés de zel, la de passar-se de frenada, la de voler controlar-ho absolutament tot. “És que ara ja no es pot dir res”, “És que ho volen reescriure tot”. És una crítica que comparteixo sense matisos: defensar els drets i la dignitat de persones oprimides o discriminades per alguna de les seves característiques personals no pot passar per un control totalitari del discurs. Alhora, però, crec que és important posar aquesta pretesa estratègia de control del discurs en context. Quan sentim que una editorial vol reescriure els contes de Roald Dahl sense referències que puguin resultar ofensives, se’ns acostumen a escapar dues coses. D’entrada, que és tan sols una gota dins d’un oceà, la gota que genera polèmica i per tant clics a les notícies i per tant ingressos per publicitat, la gota que és tan sols una gota i no és un oceà, però que el sistema mediàtic que prima les polèmiques ens fa creure que és l’oceà. Per tant, no és mentida que es vulguin reescriure els llibres de Roald Dahl i em sembla totalment fora de lloc que es vulgui fer, però, alhora, es tracta d’una iniciativa concreta, no única, ni molt menys, però tampoc sistemàtica, no hi ha un pla per reescriure tota la literatura i adequar-la a les protestes (legítimes o no) d’una part de la població. I encara passa una segona cosa. La iniciativa d’adaptar aquests llibres no ve per part d’una campanya de persones potencialment ofeses per les imatges de Roald Dahl, sinó que la iniciativa ve del mateix sistema, del mateix capitalisme encarnat en aquest cas en una potent editorial que no fa res més del que mira de fer el capitalisme en tot d’altres esferes: crear-nos noves necessitats que ells miraran de satisfer amb els seus productes. Que en aquest cas, el producte coincideixi amb la versió totalitària de l’agenda política d’un moviment de persones que se senten oprimides o discriminades per una part del que són respon menys a les reivindicacions del moviment que a l’estratègia d’una empresa que potser està mirant d’evitar boicots, però que sobretot està creant un producte nou, uns llibres sense grassos i sense negres igual que no fa tant es van empescar versions simplificades o edicions de butxaca.