La foto

Si la pel·lícula és la novel·la; la foto és el relat. Una bona fotografia sempre explica una història condensada en un enquadrament. Una història (o diverses) que superen les limitacions de la instantània i ens fan imaginar tot el que no es veu. Però hi és. Només cal saber llegir la foto. A Andorra tenim molt bons fotògrafs que ens expliquen el dia a dia, ja sigui des dels mitjans o des dels departaments de comunicació de les institucions.

El problema és que vivim en un món estressat i saturat d’imatges, i a vegades les bones fotografies passen desapercebudes. Un exemple, en aquest mateix diari, es va donar a l’inici de la campanya, amb l’enganxada de cartells: sota el titular DA aspira a guanyar a les set parròquies, Fernando Galindo il·lustrava el text amb una imatge d’una força brillant, pels colors, pels contrastos, per la profunditat i per les actituds i complicitats dels protagonistes. Tres personatges i tres relats. Busquin l’edició del 20 de març, pàgina 4. No se la perdin.

I aquesta setmana, amb la formació del nou govern, hem pogut veure algunes instantànies boníssimes. Al gratuït que ens desitja un bon dia cada matí, Facundo Santana va disparar uns segons abans del previst i va capturar una instantània que també explica moltes històries. Només cal fixar-se en els detalls: alguns dels nous càrrecs ja miren a càmera, mentre el cap de Govern encara parla amb el nou ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats. El més interessant és llegir les mirades dels que no parlen ni miren a càmera. Si fos una pintura i fossin tretze (i no divuit), seria el Sant Sopar. El mateix Facu es va colar al primer consell de ministres i ens va regalar una altra imatge extraordinària: veiem com s’han assegut, com es relacionen en la distància curta els Molt Il·lustres, si parlen, si somriuen o no, com es miren, com apunten, com seuen. Tots estrenen llibreta. Material de primera per a un fabulador: també corren per escollir la cadira, com la canalla el primer dia d’escola? Ho dubto. Segur que tot està calculat. Però fa gràcia imaginar-s’ho. Corredisses per entrar i seure a primera fila? Impossible. En fi, gràcies al Nando, al Facu, al Tony i al Carles, entre d’altres, per donar forma a l’actualitat amb les seves fotos.