Violència intolerable

La setmana passada, el departament d’Estadística de Govern va publicar les dades de l’any 2022 relatives a la violència de gènere en el nostre petit Principat. Hauríem pogut pensar que, després de les campanyes d’informació i prevenció dutes a terme, els resultats serien positius i indicarien un decreixement significatiu d’aquestes actuacions, del tot intolerables i inacceptables. Ara bé, forçós és constatar que no ha estat així. Tot al contrari. Les xifres comunicades posen en relleu un augment preocupant amb relació als anys anteriors. I aquesta evidència interroga. És sabut que les mesures de confinament del 2020 van causar un increment notable d’aquests delictes, en particular en els països veïns, això sent degut, entre altes motius, a la convivència forçosa que s’havia instituït a conseqüència de la protecció sanitària decidida. Però, des d’enllà, tenint en compte les accions articulades per les autoritats competents, es podia augurar que la situació aniria millorant. Ara bé, la realitat impera i hem de convenir que no s’ha aconseguit aquest objectiu, atès que la pauta aleshores encetada continua amb la mateixa tònica. I no podem deixar de banda les conseqüències dramàtiques que comporta. Alguns exemples acabats de divulgar en els mitjans de premsa forans ho evidencien. Per tant, la situació denunciada pel Departament d’Estadística ha d’induir una resposta contundent, concebuda i posada en pràctica conjuntament per les autoritats i les diferents associacions que intervenen en aquest àmbit. I si mai alguns volen opinar que aquest augment de denúncies trobaria una de les seves explicacions en el fet que s’hagi publicitat el rebuig de la societat andorrana a aquesta forma de violència, i que doncs les víctimes es vegin impulsades a denunciar fets que anteriorment no apareixien a la llum pública, no podem obviar que l’estadística publicada posa en relleu un augment innegable de la violència domèstica a casa nostra. Apareix, doncs, imprescindible una forta accentuació dels esforços en aquesta matèria, amb accions de prevenció i educació, evidentment, però també unes amb accions de repressió que lliurin un missatge clar i que permeti, per fi, erradicar del tot aquesta xacra.