Consumisme infeliç

Llegint amb interès un parell d’articles d’Yvan Lara, titulats No siguis pobre, arribo a la conclusió que hem traspassat el límit del materialisme més absurd. Tothom, sigui ric o pobre, tingui diners i patrimoni o uns ingressos mínims, es pensa que per viure necessita un vehicle equipat amb tots els extres o l’últim model de mòbil amb tecnologia punta. Caiem contínuament a la trampa.

Mal moment per a la dita No és més ric qui més té, sinó qui menys necessita. La societat del consum ens enganxa i ens crea falses necessitats, perquè així és com funciona el sistema, però si en som conscients podem exercir un consum equilibrat i responsable.

L’escriptor britànic Owen Jones ha analitzat el desprestigi dels pobres i parla d’una demonització de la classe treballadora. El discurs oficial ja no considera la pobresa i la desigualtat com a problemes socials, sinó com a fracassos individuals. Per això molta gent amb ingressos limitats prefereix estirar més el braç que la màniga i aparentar un nivell econòmic que no té, o s’enganya a si mateixa i creu que, mentre es mantingui al límit de tornar els crèdits, la seva imatge social està salvada. En la mateixa línia, moltes persones assalariades amb dificultats per arribar a final de mes tenen tics conservadors i voten a favor dels interessos de grans propietaris o empresaris, que veuen com els governants legítims.

Si nosaltres no ens enfrontem a aquesta idea i a la dependència tòxica d’un consum innecessari, espero que ho facin les properes generacions. Val més gastar el salari –o el que queda després de pagar el pis, si tenim aquest privilegi– en una alimentació equilibrada, una formació o una afició gratificants, o uns hàbits saludables.

Els objectes superflus només provoquen un sospir d’alegria efímera i ens fan tornar a la infelicitat al cap d’un moment. I si ens cal canviar de cotxe o de mòbil, o renovar l’armari, l’actitud més sana és tenir en compte les nostres necessitats reals i qüestionar-nos el que ens volen vendre amb menyspreu de la nostra condició. El comerç sempre troba la manera d’adaptar-se a una demanda més diversa i donar-hi resposta.