Judits

El cap de setmana passat es va celebrar l’Aplec de la Bisbal d’Empordà, el meu poble. De petita, no és pas que m’agradés gaire això del “tirirí, tiriririri” i del ball de l’os (com un punta i taló), i quan veia que els balladors comptaven encara m’apartava més de les rotllanes (com si no en féssim prou amb les classes de matemàtiques per saber si en llevàvem algun o no!). Però, en canvi, hi havia sardanes que m’entusiasmaven per la música, com Juny d’en Garreta (“Més Garreta”, que va cridar l’Stravinski en un concert a l’Ateneu Barcelonès) o Adeu, Genís d’en Ramon Vilà (amb aquella última nota que s’allarga tant com la bufera del tenora) i d’altres de les quals em sabia la lletra de memòria, com les de L’Empordà d’en Maragall (“Si sabessis el mar com és bonic...”), La sardana de les monges d’en Guimerà (“Sent-hi a prop llagrimeja, no sap renyar, / que ella també n’és filla de l’Empordà...”), Per tu ploro, també amb lletra de Don Joan i que no m’aclaria mai si havia de plorar o no, o qualsevol de les dues versions de Llevantina, la d’en Joan Serracant (“Escolta, bonica, / tu ets la donzelleta més amada...”) o la popular que es cantava quan corrien el vi i la rialla i res ofenia ningú (“Escolta, bacona, / jo et calmaré el xup-xup que et fa la xona”). Però els meus aplecs es varen acabar, quan un dia d’aplec la Judit va morir de part i el seu fillet se’n va anar amb ella. Mai més he tornat a l’Aplec de la Bisbal.

I vaig arribar a Encamp, el meu poble, al costat d’un dels guionistes de la mítica La voz de la sardana de RNE a Barcelona i vaig haver de mamar sardanes als meus quasi quaranta anys: que si curtes i llargues, que si obligades de tenora, que si en Vicenç Bou i en Pep Ventura, que si en Conrad Saló i en Ricard Viladesau... I va arribar el primer cap de setmana de setembre i a la plaça dels Arínsols, davant de casa, sonava la tenora: Aplec d’Encamp i sardanes i concurs de colles sardanistes i, abans de cloure’l amb La Santa Espina (sempre he suposat que la cantaven “Som i serem gent andorrana...”), em va emocionar una sardana del mestre Joan Roure titulada precisament L’aplec d’Encamp. Aquell dia d’aplec a Encamp va néixer la Judit de les Bons. Casualitats de la vida?