Educació digital

Fa pocs dies Suècia ha decidit alentir el pla de digitalització a les escoles per fomentar els llibres de text. Així ho va anunciar la ministra d’Educació sueca, Lotta Edholm, després de conèixer els resultats amb relació a l’Informe PIRLS 2021 en el que es mostrava la disminució de la capacitat lectora entre els alumnes del país. Arran d’aquesta notícia els debats entorn de l’ús de les pantalles a les aules ha mostrat la complexitat del debat. La gran majoria conclouen que la utilització de les tecnologies a les escoles té efectes tant positius com negatius en el desenvolupament de l’alumne. D’una banda, es considera que els dispositius digitals proporcionen un accés pràcticament il·limitat a recursos educatius de tota mena, fet que suposa també un estalvi de temps per trobar continguts que el mètode tradicional d’ensenyament no contemplava. A més, l’ús d’ordinadors a les aules és més econòmic, ja que té la capacitat d’aglutinar totes les matèries i els recursos en un mateix sistema. Pel que fa als efectes negatius, asseveren que una contínua exposició per part dels alumnes a les pantalles suposa una disminució en la capacitat d’atenció i concentració, per la qual cosa els costa llegir textos llargs i centrar-se en la comprensió lectora perquè, segons els experts la tecnologia no és la millor opció per captar l’atenció del nen, propiciant la dispersió i la dificultat en consolidar els coneixements. L’any 2015 l’OCDE va publicar l’informe Students, Computers and Learning: Making the Connection, en el qual concloïa que els països que havien fet més inversions a introduir la tecnologia digital a l’escola no van registrar millores evidents en el rendiment dels estudiants. A més, aquesta investigació ja recomanava que calia garantir abans un nivell bàsic en lectoescriptura i matemàtiques de la forma tradicional abans que introduir més eines tecnològiques a les aules. Arran d’aquest debat alguns experts consideren que el problema es pot trobar en la posada en valor de l’autonomia de l’alumnat gràcies a la digitalització per sobre d’uns objectius d’aprenentatge estandarditzats. I conclouen que la llibertat d’aprenentatge és útil per a alumnes que ja tinguin una base de coneixement, però no als nivells més bàsics, en què els mètodes més tradicionals continuen sent necessaris.