NMMI

No és tan conegut i per tant no pot aspirar a batejar un efecte amb nom propi com la bona de la Barbra Streisand, però el que ha passat aquesta setmana amb el cas Nikola Mirotic ha de servir com a mínim per recordar-nos la constant NMMI, és a dir que en general no tenim la més mínima idea per què passen les coses i, encara menys, què passarà. A molts de vosaltres potser us falta context, aquí el teniu: la setmana passada, Mirotic, l’estrella del Barça de bàsquet (que cobra un sou NBA i no d’Eurolliga, un sou del Barça de Bartomeu, impossible per al Barça actual), va anunciar que el club no comptava amb ell per a la propera i també va dir (des del club afirmen que mentint, tot i que no descartaria que no defineixin de la mateixa manera els conceptes en joc) que no li havien demanat que es rebaixés el sou, que simplement li havien dit que ja no comptaven amb ell. Ja us dic ara que soc team-Mirotic, per un motiu tan poc consistent com ara que sempre que he sentit entrevistes llargues amb ell (i n’he sentit unes quantes), m’ha semblat un paio d’allò més sensat i amb això en tinc més que prou en el circ de l’esport professional. Però la cosa d’avui no va de repartir raons. La cosa va de totes les teories que es van elucubrar amb el fet que Mirotic fes aquelles declaracions tan sols unes hores abans de les finals de la lliga domèstica davant de l’etern rival. No les repassarem ara aquí, en tenim prou de saber que bona part d’elles eren del tipus a provoca b i presagiaven, doncs, un efecte clar, nítid i perfectament mesurable d’unes declaracions en el comportament o l’ànim del jugador, de l’equip o de l’afició i un impacte directe (més o menys intens) en els resultats de l’equip. El cas és que va passar tot el contrari del que presagiaven la major part de les teories (l’afició tancant files amb el jugador, però sense que això impliqués girar-se contra la directiva, el jugador inspiradíssim durant tota la sèrie i l’equip fent-se amb la victòria del campionat per la via ràpida). Ara fa dies que circulen les teories contràries (va despertar, va sacsejar) però el cert és que ni tan sols sabem si va haver-hi impacte. Ens encanta fer veure que el món és previsible i que l’atzar no existeix, però el cert és que, gairebé sempre, no en tenim la més mínima idea de res.