'In memoriam'

El 10 de juny passat va morir Nuccio Ordine, un gran humanista, filòsof, professor i escriptor. Ha mort jove, amb 64 anys, però conegut a tot el món des de la Universitat de Calàbria, a Cosenza. Fou un gran lector i un gran divulgador. El vaig descobrir en la seva apassionada defensa del valor de la literatura clàssica. Ens vam trobar en el viatge amb el pensament que és sempre el llegir i en reconèixer-li l’atenció i la destresa en mirar i aforar el futur que hi pot haver en el passat. Un mestre.

El seu breu, profund i lúcid assaig La utilitat de l’inútil, de l’any 2013, el va fer mundialment famós. Llegiu-lo. Us el recomano. L’editorial Quaderns Crema l’ha traduït al català. Es una reflexió, un manifest –com subtitula el llibre– molt oportú i adient en els nostres dies. A partir de cites dels seus autors preferits ens recorda la validesa i l’eficàcia del saber desinteressat, de la literatura, de l’art, de la música, de la filosofia... Dels sabers que no tenen una rendibilitat immediata ni un guany a l’acte. “De l’inútil”, com diu, ja que no reporta profit material. El llibret és un cant als sabers que la nostra societat considera inútils, quan els sabers humanístics, en el fons, són els més útils.

Aquesta reflexió Ordine la reiterà en dues publicacions posteriors: Clàssics per a la vida. Una petita biblioteca ideal, l’any 2017, i Els homes no són illes. Els clàssics ens ajuden a viure, l’any 2022, ambdós també editats per Quaderns Crema. Són llibrets ideals per baixar-los al mar. I ja ho sabeu, després d’aquell moment que, segons Joan Vinyoli, fa així: “El mar és ple, però jo em passo dies / omplint-lo de mirada...”, podeu començar a llegir. El mar i el llibre ajuden sempre a trobar-nos a nosaltres mateixos. És Ordine. Mirar el mar, reflexionar, llegir un llibre, escoltar música o admirar un quadre mai significa perdre el temps. És guanyar-lo. És la gran utilitat de l’inútil.

Ens ha deixat un savi del Renaixement, per a qui el coneixement no és un instrument per guanyar diners, sinó per aprendre a viure i comprendre la vida. Defensor de la utilitat d’aquell saber, que la nostra societat considera avui com inútil, imprescindible per aconseguir que siguem més humans.