Inútil

Dimecres passat, en aquest mateix espai del diari, Joan Massa parlava del recentment traspassat Nuccio Ordine, humanista, filòsof i escriptor italià. Subscric totalment el que escriu Massa al seu Foc i lloc, i no pretenc repetir la glossa que fa del professor de la Universitat de Calàbria. Simplement vull aprofitar aquestes línies per recomanar a qui no ho hagi fet ja que corri a comprar alguns dels seus llibres, obres lúcides que ens ajuden a pensar el nostre món. El seu breu assaig La utilitat de l’inútil s’ha convertit en només uns anys en una obra de referència. Accessible i fàcil de llegir, és una reivindicació de totes aquelles disciplines aparentment inútils (perquè no tenen una finalitat pràctica), però que en realitat són indispensables i en gran mesura indissociables de la condició humana: l’art, la música o la literatura en són bons exemples. El seu valor és immaterial, és simbòlic, espiritual i transcendent. Les disciplines humanístiques, tan infravalorades últimament, són vehicles capaços d’ajudar-nos a construir sentit, a prendre consciència d’un mateix i del destí compartit amb tota la humanitat com a espècie. Vivim en un món materialista, gairebé obsessionat amb la rendibilitat de qualsevol activitat, una societat pràctica en què allò que no és quantificable o monetitzable sembla que no té valor. Però precisament perquè vivim en un món que es precipita per la tartera del materialisme i l’individualisme, és més necessari que mai dedicar-se a la contemplació de l’art, deixar-se arrossegar per les frases d’una simfonia, sentir dins la closca la melodia d’uns versos o assaborir l’escudella d’emocions i pensaments d’una novel·la. Un bon llibre (Ordine recomanava els clàssics) és una finestra a altres mons i un mirall on reflectir-se. Però per als descreguts que segueixin pensant que tot això és una pèrdua de temps, també hi ha arguments pragmàtics. Està demostrat, per exemple, que hi ha una correlació positiva entre els bons hàbits lectors i el rendiment acadèmic dels estudiants, així com amb millores quantificables en condicions laborals i salarials dels treballadors que acostumen a llegir en el seu temps lliure. Així que vagin a la llibreria o la biblioteca més propera i comencin La utilitat de l’inútil.