Jubilacions

La setmana passada es va presentar l’estat de la branca de jubilació de la CASS en compareixença al Consell General. Els principis que han de prevaldre en un sistema de pensions com el nostre es basen a assolir un compromís per unes pensions suficients, sostingudes amb els necessaris recursos, que garanteixin un nivell de vida adequat tant als pensionistes actuals com als futurs, així com aconseguir el reforçament financer del fons de pensions. Fa molts anys que parlem que cal evitar el dèficit, fa molts anys que es considera urgent, però la realitat és tossuda i els mals auguris no es compleixen, tot el contrari, es continuen mantenint lluny, i la branca jubilació segueix amb excedents positius de més de 31 milions d’euros. I amb això no vull dir que no calgui fer els ajustos que siguin necessaris, però no considero que s’hagin de plantejar amb la urgència ni amb missatges alarmistes, sinó amb calma. Amb una reflexió pausada i responsable en què es posin sobre la taula tots els elements necessaris per establir aquelles accions que ens afavoreixin a tots, i evitar aquelles altres que, per arreglar una cosa, n’espatllin tres. També crec que estem en un moment social complex, en què moltes famílies passen moltes dificultats per poder afrontar les despeses bàsiques d’alimentació i allotjament, perquè alhora s’augmentin les seves cotitzacions o se’ls exigeixi plans de pensions privats, que les situïn encara més en un llindar de precarietat que pot ser perjudicial, o bé els allarguem de manera innecessària el temps de treball. Això no vol dir que en algun moment no calgui incorporar diferents mesures, però han de ser fruit d’un coneixement més profund de la realitat i analitzant molt seriosament les conseqüències que tenen sobre el poder adquisitiu del ciutadà i dels comptes dels empresaris. Cal saber també quins són els punts que anualment no s’han reclamat, i quins corresponen a defuncions de persones que encara no havien arribat a l’edat de jubilació i quins a persones que no disposen dels anys necessaris per disposar d’una pensió de jubilació. Perquè ens cal un sistema de pensions que no solament sigui sostenible, sinó també viable i solidari, i que si hi guanya poc, com a mínim que no hi perdi.