Optimisme per l'Iran?

Poc abans que comencés el moviment de protesta a l’Iran vaig tenir la sort i l’oportunitat de visitar aquell país. Vaig anar seguint els circuits turístics habituals, amb recorreguts a les ciutats les més famoses, entre les quals s’ha de destacar la desapareguda Persèpolis, de la qual les ruïnes posen en relleu la potència d’aquest imperi en un període de temps força allunyat del nostre. Al llarg d’aquest viatge, vaig poder comprovar la preocupació dels iranians amb relació a la imatge que projectaven fora de les seves fronteres. Així, era difícil caminar pel carrer sense veure’t aturat per un o altre que preguntaven, en primer lloc, el teu origen geogràfic i que després volien gravar aquesta trobada casual amb unes fotografies. Tots s’esforçaven per explicar que, de cap manera, es podia confondre el poble amb el seu govern i tots, sense cap excepció, opinaven que, malgrat les dificultats, el seu gran país havia agafat de valent el camí de la modernitat i que, per tant, a poc a poc, la influència de la religió sobre l’administració i la societat aniria decreixent. Afegien que no veien els altres estats com uns enemics i que, tot al contrari, eren receptius als inputs que podien venir dels països democràtics. Malauradament l’experiència ens demostra que aquest camí era i és pedregós i prova n’és la repressió exercida avui per un govern retrògrad que, a més a més, cada dia fa més prova de crueltat. Nombrosos articles de premsa s’han fet ressò d’aquesta situació, que ve confirmada i descrita minuciosament per l’escriptor francès François Henri Deserable en el seu últim llibre. En efecte, tot i el perill, durant l’any 2022 va viatjar a l’Iran durant uns 40 dies, fins a la seva expulsió pels guàrdies de la revolució. En el decurs del seu sojorn, ha pogut comprovar l’afany de llibertat que mou al poble iranià i l’extrema tensió que existeix entre aquest poble i el seu govern. Tot i això, manifesta cert optimisme respecte a la sortida de la crisi, apostant sobre la fortalesa dels ciutadans. Per cert, molts voldríem compartir aquest sentiment que, s’ha de mencionar, en altres contrades, ha quedat desmentit per la realitat dels fets, tal com ha ocorregut a Birmània.