'Madame Bovary'

No fa gaire, un amic, tot dinant em va dir que el seu llibre preferit era Madame Bovary. Jo tenia una imatge molt vaga de la novel·la de Flaubert. Recordava haver-la llegit d’adolescent, segurament massa jove i pel meu compte, mig d’amagat mentre feia veure que estudiava. Com altres llibres importants que he llegit en les mateixes condicions, era necessari rellegir-lo. I això és el que he fet: he interromput momentàniament una altra novel·la per tornar a endinsar-me en la història de l’Emma. Quan rellegim sovint no ens fixem en les mateixes coses ni assaborim igual les mateixes imatges: en realitat les frases no han canviat, però nosaltres ja no som els mateixos. Per això rellegir és tan interessant: ens permet oblidar-nos de l’argument (que ja coneixem) per poder captar matisos, girs o metàfores que se’ns havien escapat. Però amb Madame Bovary no recordava gairebé res i la relectura ha estat gairebé com una primera lectura, pensant, això sí, què hi deu trobar el meu amic. Suposo que és l’anhel per una vida plena i l’enyorança del que podia haver estat i no va ser. El més curiós és que Madame Bovary m’ha ajudat a descodificar el llibre que havia aparcat i que ara he reprès. Es tracta de La mirada del ángel, de Thomas Wolfe, una novel·lassa de mil pàgines, magníficament editada des d’Andorra per Trotalibros editorial. Malgrat que els dos llibres gairebé no tenen res a veure, la novel·la de Flaubert m’ha ajudat a entendre la narració torrencialment adjectivada de Wolfe. Això és el que tenen els clàssics: ens fan llegir més i millor, i ens ajuden a descodificar la realitat. És cert que la realitat ha canviat molt (i això requereix codis nous) i que actualment hi ha moltes formes de llegir. Però renunciar d’entrada al pòsit dels clàssics no sembla una posició gaire intel·ligent, com tampoc ho és obligar els joves a llegir les obres mestres a classe. El que cal és donar als alumnes les eines i sobretot inculcar-los el gust per llegir; d’aquesta manera si mantenen l’hàbit lector, i quan tinguin el punt de maduresa que cada llibre requereix, potser ells mateixos voldran descobrir el destí d’Emma Bovary i què explica aquest tros de llibre. Obriran el primer capítol i llegiran: “Ens trobàvem a classe quan va entrar el director.”