Ai, la gosadia!

Si t’entretenies a comptar totes les feines que mon pare jurava que havia fet, et sortia que havia treballat un mínim de dos-cents anys, nou mesos i mig, un fart d’hores, quatre minuts i algun segon: enfornador i girador de basses, cambrer i cuiner, jugador de cartes professional, il·lusionista, guàrdia civil, ballador, pescador, cantaire, glossador, rapsode, policia municipal... Amb tot, per diverses circumstàncies, va acabar la vida laboral sent metge generalista i, al mateix temps, doctor especialista en qualsevol matèria; és a dir, que donava els números d’ordre als malalts que s’acostaven a Torre Maria (aleshores la seu de la Seguretat Social al meu poble) i, és clar, de tant donar números ja sabia què s’havia de prendre qui tenia mal de queixal, què havia de fer qui respirava amb dificultat, quin os tenia trencat el nen que plorava i qui estava realment malalt i qui hi anava a passar l’estona com aquell qui anava al bar a fer un caliquenyo i un got de vi.

Si, en un restaurant, sentiu (no cal que l’escolteu, se la sent prou) la persona que parla més alt en una taula qualsevol, us adonareu que ho sap tot: que l’ànec Donald menjava pastanagues, que la veïna del cinquè del seu bloc de pisos s’entén amb el municipal d’aquella cantonada, que si et vols anar a banyar a Tossa només cal que tiris cap a Alp i agafis la collada, que el wrap és un peix i el rap un plat deliciós de la cuina mexicana, que dies enrere es va morir el cantant Paco Ibáñez, que quan hi ha tempesta els llamps són espectaculars, però hi ha el perill que et caigui un tron a sobre, que ell ha estat a la seva, a la meva i als prats d’Andorra, que mossèn Cinto va ser capellà de Bolquera i rector de Vallfogona...

Hi ha qui confon la gimnàstica amb la magnèsia, qui es pensa que els genolls són làmpades de ràdio, qui confon els collons amb els rosaris, qui barreja els naps amb les cols, qui sap què té a veure el cul amb les témpores, qui no separa el gra de la palla, qui pren la a per la be, qui diu llirista a un lluitador incansable per la pàtria, qui és filòleg i pontifica sobre física quàntica o advocat i alliçona sobre llengua; tots dos, és clar, amb la ciència que els ha infós l’Esperit Sant. La ignorància és tan gosada que, com més en gastes, més en tens; s’acumula.