Facilitar la integració dels immigrants

Andorra, país receptor d’immigració, ha acollit diversos col·lectius estrangers que hi han vingut a treballar i s’hi han quedat un temps o tota la vida. La dinàmica demogràfica interna ha estat insuficient per cobrir la demanda de mà d’obra dels diferents sectors econòmics. La immigració, com a fenomen social, ha marcat el país des de la segona meitat del segle XX, íntimament lligada a la transformació econòmica que no hauria estat possible sense la seva contribució. A mesura que s’incrementava l’afluència d’estrangers es diversificava l’origen: als espanyols es van sumar els francesos i, anys més tard, els portuguesos, procedències afavorides per la proximitat i la legislació en matèria d’immigració. Amb el nou mil·lenni, els iberoamericans han adquirit presència, especialment els argentins, que configuren un grup estadístic de 1.374 persones. L’any 2022 van entrar 4.270 immigrants, el 61% dels quals eren homes joves, el 42% espanyols, el 10% francesos i el 38% d’altres nacionalitats. Més de la meitat d’ells integraven llars de destí amb un sol membre.

Molts immigrants s’han integrat i han envellit, com la resta de la població. Les taxes de natalitat, l’edat de les mares i els indicadors de fecunditat ens situen a la cua d’Europa i demostren que Andorra necessita compensar el procés d’envelliment amb nous fluxos migratoris que tendeixin a ser continus en el temps. No som una excepció, donat que, a escala mundial, hi ha més persones de més de 65 anys que menors de cinc; els experts estimen que, l’any 2050, la gent gran representarà 1.548 milions de persones i els infants tan sols 690.

El creixement demogràfic va de la mà dels immigrants que influeixen en la dinàmica natural de la població. És una manera d’afrontar l’estructura d’una societat que envelleix a un ritme sense precedents i de beneficar-se d’un relleu generacional per garantir les pensions futures. Els arguments utilitzats per dificultar el reagrupament familiar d’alguns immigrants (dimensions del país, cost de vida i eventual despesa social) no han convençut el Raonador del Ciutadà que ha afirmat que qualsevol Tribunal de Drets Humans tombarà la decisió de Govern, perquè és desproporcionada. Un cop més, l’excessiva rotació del mercat laboral dificulta la possible integració dels nousvinguts.