Important o no?

Ho tenia clar: avui faria el sermó sobre qualsevol fotesa, d’una banalitat o d’una altra; de quina calor que fa però diuen que demà pot ser que nevi perquè el temps, tot i que el rebesavi ja deia que era boig, en realitat no s’hi ha tornat fins ara, simplement per contacte amb els humans un any darrere un altre des del principi de l’altre temps (ja m’he fet un embolic, ja em perdonareu); de si és millor una orxata o una birra ben glaçada per fer passar aquesta set que ens asseca la gola i que alguns diuen que només passa amb una marranada dita gaspatxo que té un color vermell sangonós, du pebrot (ecs de reecs) i fa una pudor insofrible de cogombre; del gol al Madrid d’un vailet de la Masia que sembla que és quasi tan important com aquell d’en Koeman que no m’he sabut treure mai de la memòria i que jo diria que li dona un parell de milions de voltes; del fregall o de l’escombra, que, en definitiva, és d’allò de què parlem contínuament els qui tenim verborrea i els qui tenen grans discussions filosòfiques de barra de bar o de tertúlia televisiva.

Amb tot, havent dinat, m’he tornat a adonar que la vida no són dos dies, sinó un i mig, i que potser seria millor parlar-vos d’allò que sempre m’he agafat seriosament i que per a mi té importància. Hi he estat rumiant molta estona, fins i tot m’he estassat al llit per donar-hi voltes sense llum, sense fressa i sense tanta calor. Què és allò important, m’he preguntat, i m’han respost totes les veus d’aquells qui em van ensenyar a fer-me gran: la paraula donada, sigui a qui sigui; el respecte als altres, sobretot als vells; l’educació i saber-se comportar, formar part de la societat i no desentonar-hi, passar per la vida sense queixar-te i sense fer soroll, no voler matar tot el que és gras, saber que al fons del sac hi trobarem les engrunes, estimar els altres com a un mateix, guanyar-te el pa amb la teva suor i no amb la dels altres, no treure faves d’olla i agrair-les encara que no tinguis queixals, ser bona nena (o bon nen, o bon qualsevol cosa que et pensis que ets), saber que la caritat comença per un mateix, donar beure a qui té set i menjar a qui té gana... En aixecar-me, tenia els plats per rentar, la columna per fer i la mateixa son i el mateix mal trumfo que abans. Què és important? Desenganyeu-vos: res de res.