I torna al Born

Diumenge a la nit me’n vaig anar de vacances. Com aquells creueristes que paguen una picossada per encabir-se dins un vaixell enorme i fer la volta al món en un dir amén fent un puja i baixa a cada port però sense tenir-hi marro, jo vaig fer les maletes, vaig agafar el vaixell del somni i vaig fer la volta a les meves vacances d’anys ha.

Vaig pujar al Renault-4 del pare després que ell s’hagués assegut al volant i s’haguessin entaforat al cotxe la mare i els avis i vam tirar carretera avall, avall, fins arribar a Dólar, un poblet de no-res de la província de Granada on vivia la besàvia i alguns dels seus fills; d’aquell viatge, en recordo una nina enorme comprada a Llorca i que va morir ofegada per la pols d’unes lleixes; els plors de l’àvia perquè, en tancar la porta del cotxe a Guadix, em va enganxar dos dits i la nena bruelava, i la sorpresa en ser conscient, malgrat l’edat, que bona part de la meva família materna no m’entenia quan jo parlava ni jo l’entenia a ella quan em deien alguna cosa. De cop i volta, però, ja tornava a ser al poble: estius de bar de piscina fent entrepans, servint begudes i deixant-me enamorar pels “bolifros i virolins” d’en Quim de les Cames Tortes; altres estius passant les hores a l’entrada del castell esperant visitants o encara uns altres, també al castell, traient la pols i classificant milers de negatius fotogràfics d’una deixa a l’Ajuntament. I de sobte, Castella i Lleó: Segòvia, Zamora, Àvila, Salamanca, Palència... I tornava a l’Empordà: el sis-cents enfilava cap a cala Estreta pels revolts de Torrent i, en arribar-hi, deixàvem el cotxe a la pineda i baixàvem pel corriol tot xino-xano delerosos de quatre gats i de la salabror a la pell. Però tot girava i ja era a Cotlliure (sempre Cotlliure) i adés a Seta i potser faria una mariscada a La Rochelle i una escrita amb salsa de mostassa a l’Illa de Ré i cantaria sota la pluja a qualsevol carrer de París...

En despertar-me m’esperaven les vacances de debò davant l’ordinador, treballant tot i la suor i els litres de vitxí i els gots cimats de gel amb algun raig de mam. Les vacances de debò de l’Antoni a La Rochelle, de la Marta a Marràqueix, de la Irene a Nova York, d’en Pere a Palamós, d’en Ricard a l’Escala... Tots rodant pel món, però tots tornaran al Born.