L'elegància

Potser és que tan sols necessitem una mica més d’elegància. Els matemàtics ho tenen clar de fa temps.

Allà on puguis dir 4³ no diguis 4x4x4 i encara menys 4+4+4+4+4+4 +4+4+4+4+4+4+4+4+4+4.

Allà on puguis dir 1,78x10-¹² no diguis 0,00000000000178.

Els bons programadors també ho tenen clar: res de codis amb elements redundants o que es repeteixin: tot ben endreçadet i amb el mínim d’elements possible. Una mica el mateix que els escriptors i tots aquells que miren de posar-hi una mica d’estil a l’activitat d’anar enllaçant dretes: no els demaneu que tolerin les repeticions o que allargassin frases si no té sentit. El capitalisme, però, és tota una altra cosa. Es tracta d’acumular. I acumular és molt poc elegant i potser és hora de fer anar també aquest argument per mirar de combatre-ho. Acumular andròmines, acumular deixalles, acumular residus, acumular asfalt, acumular ciment… Res no se salva, acumular és plenament antiestètic. Compareu la bellesa d’una sola perla a l’ordinarietat d’un collaret carregat d’elles. Acumular és lleig, no és gaire discutible. El minimalisme, en canvi, té del seu costat tant la racionalitat, com la sostenibilitat i també l’elegància i aquest és un criteri que, crec, hauríem de començar a impulsar. Prou d’enfocar la indústria i el mercat per solucionar o bé necessitats que tenim o bé necessitats supèrflues o bé necessitats que ja tenim resoltes però amb solucions diferents però no significativament millors. Innovadors del món, una mica d’elegància. Exigiu-vos el mateix que els matemàtics. No contribuïu a generar més andròmines, ajudeu-nos a fer el mateix amb molt menys i, a poder ser, a necessitar molt menys i a sobre resoldre-ho amb menys encara. Exigim-nos això. Com a professionals, com a representants polítics i com a ciutadans i consumidors. Donem per bo el llindar de necessitats satisfetes per la classe mitjana dels països occidentals a principi del XXI, no ens en creem de noves, fem-ho possible per a tothom que ho desitgi i a partir d’aquí posem-nos a trobar maneres per necessitar molt i molt menys per satisfer-les. No implica retrocessos (tampoc no ens moriríem), no és inassumible i és un repte, un repte interessant per a un segle: ser més elegants.