Peixateria literària

Feia molts dies que no et vèiem, guapo! A la peixateria em trobaven a faltar. He anat de bòlit els últims mesos, m’excuso. Estàs de sort, em diu una de les peixateres, tenim un salmó salvatge d’Alaska que és per llepar-se’n els dits. Te’n poso un de sencer? A filets? Volta i volta i un rajolí d’oli, ja veuràs. Neteja la post de treball i agafa el salmó. Mira quin color, nen. No hi ha gent i la companya prepara comandes. Estàs escrivint un altre llibre, Iñaki?, demana amb veu trompetera mentre neteja uns calamars. La pregunta m’agafa a contrapeu, no me l’esperava. Explico que aviat sortirà un nou llibre, que el procés d’edició és carregós i he decidit descansar. “Vacances d’escriure” responc, i marco les cometes amb els dits. I de què va el llibre nou, s’encurioseixen. Com que segueixo sol, els en faig cinc cèntims, però sense alçar la veu. Són simpàtiques i sempre em tracten molt bé. Em fa l’efecte que els sembla interessant. Ja el llegirem, bramula una com si fóssim a la coberta d’un pesquer a l’Atlàntic nord. El teu Morts em va agradar molt, diu mentre deixa la safata de calamars i agafa unes sípies. Jo el tinc pendent encara, s’excusa l’altra. I n’has llegit algun de la Carmen Mola?, pregunta la de les sípies, i ella mateixa afegeix la sorpresa que no era una dona, sinó tres homes, i s’enriola. No encara, contesto. A mi em va agradar molt, afegeix. Callo, desconcertat del rumb que agafa la conversa. En canvi –continua amb les sípies– l’últim d’en Tal –esmenta un autor local– no el vaig acabar. Aix, jo tampoc, s’exclama l’altra com si parlés des d’Alaska, i mentre talla el cap, treu l’espinada i les vísceres del salmó, també esquartera aquella novel·la amb una fredor i una eficàcia que ja voldrien molts crítics literaris. Vols l’espina i el cap? Aquí s’aprofita tot, complementa ella en veure que no en tinc ni idea. Per fer una sopa, diu. No cal, el faré a la papillota i llestos. Sense contemplacions, llença les restes rebutjades al cubell, on també van a parar les il·lusions d’alguns novel·listes. Espero no caure mai en desgràcia, vist com manipulen els ganivets de dos pams. Aprofitar-ho tot, mastego entre dents, pensant en l’article de diumenge. Aquí tens, guapo! Moltes gràcies per tot. El salmó també era molt bo.