Alegria!

Quarts de vuit del vespre de dilluns: la joventut està excitada i crida. De cop, me’n recordo: comença la festa major; vaja, ha començat amb el repic de campanes (a dos quarts de sis, des dels campanars del Convent, la Pietat i Santa Maria, a la Bisbal, i a dos quarts de set, des de Santa Eulàlia, a Encamp). En aquesta hora de diferència, a l’Empordà ja han plantat els gegants, han fet el pregó, han trencat el càntir i ha començat la cercavila. A Encamp, la cercavila anirà acompanyada de batucada i començarà aviat: ja veig una colla de joventut sortir de Can Fontcuberta amb els bombos i les baquetes (els gots de cervesa ja els deuen portar posats). Demà, que a les set ja serà fosc, serà el dia de festa grossa; a Encamp només durarà un dia més (quan llegiu això ja en tindrem nostàlgia) i a la Bisbal s’allargarà fins a donar pas a la festa major de Vulpellac el dia 19.

M’agradaria ser un Casi Arajol i, com ell va fer per la festa major d’Andorra la Vella, refrescar-vos la memòria de com era la d’Encamp fa un parell de colles i mitja d’anys, però jo encara no havia posat mai els peus en aquest país entre muntanyes i m’és impossible fer-ho, però us puc explicar quatre coses de la festa major de la Bisbal que no us vaig dir en la columna del 15 d’agost de 2019. (Faig un incís: comença la batucada a la plaça dels Arínsols.) Vejam: no recordo que hi hagués pregoner i és segur que no es trencava el càntir (es va començar quan jo ja era a Encamp). Les campanes tocaven com sempre i hi devia haver missa, però nosaltres frisàvem per anar a concerts i a mamar i a riure i a riure més. Cada 15 d’agost, la protagonista era La Principal de la Bisbal (Conrad Saló, Paco Capellas, Lluís Turet, Ricard Viladesau...): sardanes, concert i ball. Els altres dies, a l’antic camp de futbol, hi podia haver La Plateria, els Huapachà Combo, l’Elèctrica Dharma... i més tard Sopa de Cabra, Els Pets... i grups vinguts d’arreu i d’arran. I abans d’entrar-hi i després de sortir-ne, al Passeig (el Marimon Asprer, el de l’Edi i la Sílvia encara no era obert), no sé ben bé a fer-hi què, suposo que a anar amunt i avall com aquell que és boig allargant el cubata, la birra i l’hora d’anar a dormir.

Sigui com sigui, aquí o allà: Alegria, que és Festa Major! Montserraaaaaaaaat!