Botigues obertes de bat a bat

La invasió d’Ucraïna, la guerra i el drama humà que va suposar el desplaçament de milions de refugiats també va generar alguna oportunitat. I no parlo de la indústria armamentística o de les petrolieres, que acostumen a fer l’agost cada cop que toca conflicte. Parlo de consciències. Vam mirar-nos al mirall i ens vam adonar que les quasi vuit dècades de pau que hem tingut la sort de viure a l’Europa Occidental és un fet històricament insòlit, una fita que requereix treball diari, que sense unes democràcies fortes, garants dels drets humans, i les lleis internacionals no podem aspirar a la seguretat col·lectiva. També vam descobrir que vulnerables que érem a una crisi relativament llunyana. La inflació s’ha disparat fins a nivells difícils de calcular, s’ha frenat la recuperació postcovid, s’han enfilat els tipus d’interès, amb l’ofec de famílies i empreses, i l’hivern passat va arribar a perillar el subministrament elèctric o l’accés als carburats. Quan vam pair que podíem arribar a tenir talls de llum en ple hivern ens vam esquinçar les vestidures. Com pot ser que siguem tan dependents de les fonts energètiques externes, que hàgim adoptat un model tan poc sostenible, que la temperatura de confort sigui cada cop més baixa a l’estiu i alta a l’hivern... El Govern primer va demanar i després va exigir via llei uns mínims d’il·luminació o de calefacció a les administracions o al sector privat. Els resultats van quedar lluny del que s’esperava, però es va arribar a la reducció d’un 10% del consum, un percentatge insuficient, però que va alleugerir els comptes de FEDA, que, paradoxalment, paga una part important del sobreconsum. I es va aconseguir sense traumes, senzillament amb una mínima racionalització de l’ús. Encara no sis mesos després, en un estiu especialment calorós, contribuïm amb alegria al canvi climàtic. Sols ens hem de passejar per les avingudes Meritxell o Carlemany per comprovar no només les baixes temperatures de les botigues i zones comercials, sinó per veure que tenen les portes obertes de bat a bat i traslladen frigories al carrer. Ja ningú es recorda dels problemes de subministrament ni de la sostenibilitat. Que curta que és, la memòria!