Oppenheimer

Una bona pel·lícula, per veure en un cinema amb sala IMAX, com aconsella Chris Nolan, el seu director. La més llarga que he vist. Dura tres hores i són tres hores de converses, diàlegs i debats! El tema és la vida del físic teòric americà J. Robert Oppenheimer sobre la base de fets reals trets de la rigorosa biografia Prometeo americano dels historiadors Kai Bird i Martin J. Sherwin, que guanyà el premi Pulitzer l’any 2006.

És la història d’aquest famós científic, de la seva vida acadèmica i d’investigació, que contribuí de forma destacada a la creació de la bomba atòmica, de les seves conviccions i ideals i del temps polític i militar d’aleshores. No és un relat lineal ni és fàcil de seguir. Sembla desordenada, però amb ritme en els salts enrere i endavant en les etapes de la seva vida. El centre és el lideratge d’Oppenheimer en el Projecte Manhattan, al desert de Los Álamos, en l’assaig Trinity de la bomba atòmica i el seu clar “it worked!” (ha funcionat). L’abans, retalls de la seva vida intel·lectual i acadèmica aprenent la mecànica quàntica. El després, les bombes d’Hiroshima i Nagasaki, i la progressió de la seva agonia íntima i de la seva ruptura moral, en la coneguda “caça de bruixes” del maccarthisme, de la “por roja”, dels anys 50.

Com sempre, se’n poden fer diferents lectures, amb les diverses ulleres amb què mirem el món: biogràfica, científica, històrica, política, moral... Molt s’ha escrit ja sobre J. Robert Oppenheimer, una personalitat complexa, enigmàtica i polièdrica. Eclèctica. Un cap únic, físic teòric brillant i amant de la literatura i la filosofia. Esquinçat pels dilemes ètics del seu descobriment i pel procés de delacions i denúncies que li provocaren un profund impacte en la consciència. La sempre complicada relació entre ciència, ètica i política que l’arribà a trencar interiorment. El Prometeu americà, que havia robat el foc sagrat als déus.

Aneu-la a veure. M’ha interessat. Fa reflexionar sobre la naturalesa ambivalent del progrés científic. Va passar amb l’energia atòmica. Avui passa amb la intel·ligència artificial. Ve de lluny el debat de la ciència amb l’ètica, puix ve de lluny que, quan hi ha una cosa tècnicament possible, s’acaba fent.