“Què dirà la gent?”

Hi ha petons de pel·lícula i besos de poesia i, si voleu, fins i tot òsculs passats de moda. Qui no recorda aquell primer petó amb tuf de suor i disfressa de pecat mortal fet en qualsevol racó en un bri de segon robat al temps, aquell primer bes amb vol de papallones i gust de rosa d’olor fet dins el clos de la nit i jugant a fet i amagar amb una bombeta trista d’un fanal qualsevol... Aquell petó entre la Vivien Leigh i en Clark Gable que es va fondre amb allò que el vent s’endugué, aquell bes sota la pluja de l’Audrey Hepburn i en George Peppard amb el luxe d’un esmorzar amb diamants, el bes d’en Leonardo DiCaprio a la Kate Winslet mentre l’ensenya a volar abans que el Titànic s’enfonsi, el petó a la boca que finalment la Julia Roberts no va poder negar a en Richard Gere... I d’aquell d’en Golf i la Reina amb gust d’espaguetis, què me n’heu de dir?

Tants petons de pel·lícula com petons de poesia que, en la meva memòria, comencen pel Càntic dels Càntics i aquell “Que em besi amb besos de la seva boca!”, i continua per centenars de versos entre el “Jo em donaria per un bes / per un de sol, prô que besés / i del besat em desbesés”, d’en Palau i Fabre; el “Deixa’t besar, i tu besa després / que és sempre als llavis que l’amor perdura”, d’en Papasseit, i el “Les meves arestes fendien les valls / o tal vegada el bes, que era net com l’aigua?”, de l’Àlvar, fins a arribar al record d’un “temps de cinema a tres peles / amb dret a xiular pel retall del petó”, d’en Llach.

Però tot arriba que s’espatlla i diumenge, amb l’excusa de la celebració d’un títol femení de futbol, el tosc que en presideix la Federació Espanyola no en va fer prou posant-se els ous a lloc en un gest fastigós, i, pensant-se que és el gall més gall del galliner, va violentar una de les jugadores amb un petó a l’hora de felicitar-la pel triomf. I, és clar, vaig pensar automàticament amb el gall i la gallina que s’estaven al balcó, tot i que la gallina no dormia, el gall li va fer un petó; la gallina no li va dir “cotxino ni marrano” ni li va ventar un bon cop de genoll en aquells ous tan ben cuidats, ni segurament li va preguntar què diria la gent. Allò que m’acaba de fastiguejar és que el gall té clar que ja poden dir el que vulguin mentre ell estigui content.