De manual

1. El protagonisme d’ells (aquí, campeonEs del mundo, les portades de la prèvia, mirar d’atraure al màxim l’atenció a la llotja i al lliurament de premis). 2. L’ús de la superioritat i el privilegi d’ell / de la dependència d’ella per perpetrar l’agressió, per fer-li fer a ella el que en un context sense desigualtat no hagués consentit fer (aquí, que ell era el cap i ella la treballadora; en altres casos, el profe, el productor, algú més fort, molts contra una...). 3. La minimització de l’agressió (aquí i en altres casos: no n’hi ha per a tant, què pensaran les que han patit una agressió de veritat?). 4. El recurs als atenuants (aquí, la pèrdua de control per l’eufòria; en altres casos, és que anava molt begut, és que es vesteixen com a putes...). 5. La negació (es comenta sola). 6. Els silencis còmplices, la validació implícita (aquí, durant massa dies, fins que callar et desgastava més que parlar o pretendre parlar, molts clubs, tots els jugadors, tots els entrenadors, moltes federacions; en altres casos, tots els que li treuen ferro, els que no s’hi fiquen, els que no alcen la veu i miren cap a una altra banda). 7. Les excuses: not all men, i si hagués estat al revés?, no soc masclista perquè tinc mare i filles (per centrar-me només en la primera, aquí, els qui corren a assenyalar una persona, una organització, un esport o un país sense adonar-se que és estructural; sempre, els qui estan més preocupats en parlar d’ells que en solucionar problemes estructurals). 8. La revictimització de la víctima (aquí, la imatge repetida mil cops, exigir-li a ella declaracions, pressionar-la perquè declari a favor del cap / agressor, responsabilitzar-la a ella de tot el mal clima generat; en altres casos, la persecució mediàtica, la sospita, el maltractament institucional). 9. La victimització de l’agressor (aquí, la persecució del fals feminisme; en general, la sospita permanent de les denúncies falses, l’apel·lació a les feminazis). 10. El compadreo patriarcal (aquí, el bany de masses i els aplaudiments dels seus; en general, el sistema patriarcal que es resisteix a canviar).

No és un cas únic. És un cas de manual. El que passa és que hi havia càmeres. Quan no n’hi ha, els deu punts anteriors també es donen. S’accentuen, de fet. I passa cada dia. Molts cops cada dia.