IA i art

A poc a poc ens comencem a acostumar a l’ús de la intel·ligència artificial, que, durant els seus primers passos, ha provocat molts temors, tot i que encara no s’han esvaït del tot. Així, el famós ChatGPT i els seus homòlegs esdevenen a poc a poc una eina que, en certes circumstàncies, pot semblar útil. Ara bé, aquesta nova tecnologia necessita una regulació estricta, amb la finalitat que no sigui utilitzada en perjudici dels consumidors de la web.

En aquesta òptica, el primer ministre de la Gran Bretanya ha impulsat una conferència internacional d’alt nivell per consensuar el marc jurídic que serà d’aplicació en el futur. Aquest esforç sembla imprescindible per evitar que la xarxa es vegi envaïda pels deep-fake, que poden causar intoxicacions mentals i propiciar maniobres que alteren diferents aspectes de la vida quotidiana, tal com hem pogut comprovar durant unes eleccions celebrades a fora de les nostres fronteres. I és encara més necessari a la vista dels progressos exponencials d’aquesta forma d’intel·ligència que està envaint nous sectors culturals.

En efecte, des de fa pocs mesos l’art, en particular la pintura es veu afectada de ple per aquest desenvolupament. Una nova eina, coneguda sota el nom de Midjourney, permet sol·licitar a la IA la realització d’un quadre a l’estil d’un artista conegut. L’exemple més flagrant és l’exposició, força criticada, pel Museu Mauritshuis de l’obra My girl with a Pearl, de Julian van Dieken, que no és més que la interpretació per la IA del famós quadre de Vermeer La noia de la perla, del qual l’original s’ha prestat temporalment a un altre museu. Cal afegir que, ara per ara, sembla quasi impossible diferenciar una obra original d’una creada per Midjourney, si no és que la IA, avui dia, fracassa en la reproducció de les mans humanes, atorgant-los quatre o sis dits, però no els cinc habituals.

Més enllà d’aquesta anècdota, aquest ús de la IA provoca, així, nombrosos i nous interrogants entre els quals es pot destacar la protecció dels drets d’autor. I, com sol passar habitualment, el dret s’ha d’adaptar, sense demora, a aquestes circumstàncies per evitar qualsevol ús perjudicial d’una tecnologia que no para de perfeccionar-se.