Pluja d'agost

Agost ja se’ns escola i, després d’aquella suor enganxosa a flor de pell, fins i tot la pluja, fresca i desitjada, ha vingut a acomiadar-lo aquesta setmana i li ha cantat a cau d’orella.

“Ni que només fos / per veure la claror dels ulls mirant el mar...” Sempre esperant trobar-se reflectits en l’altre. Esperant veure la mar en el fons del cor... Molt de temps esperant... esperant-se. “Ni que només fos / per sentir el frec d’una presència...” Després de quasi un any, la pluja es va fer present a l’hora del sol d’agost. Tots dos junts... fregant-se. “Ni que només fos / pel suau lliscar d’un temps perdut al teu costat...” Aquí es va equivocar el poeta. Qualsevol temps junts és un temps guanyat: un dia, una hora, un minut, un segon, un instant... Un instant junts és millor que tota l’eternitat. Llisca l’aigua per la seva pell i, l’un en l’altra, suaument... es perden. Estimant, besant, lliscant... perdent-se. “Ni que només fos / recórrer junts el bell jardí del teu passat...” Bells jardins del passat, bells jardins del present, bells jardins del futur, bells jardins poblats de papallones i d’isards, de gavines rialleres i d’esquirols enjogassats, de flums i de pèlags, de pissarres i de gargots... Passejant, cantant... recorrent-se. “Ni que només fos / poder-nos dir un altre adeu serenament...” Després d’un dia en ve un altre. I després d’una trobada en ve una altra. I mai no és hora d’acomiadar-se, perquè tot recomença. No hi ha mai un adeu, simplement hi ha un fins ara, un no estarem mai més sols. Abraçats, suats, molls... acompanyant-se. “Ni que només fos / perquè sentissis com t’enyoro...” Perquè agost i pluja han fet seus els versos del poeta: “no moriré d’enyorança, ans d’enyorança viuré”. I l’enyor els venç, però els manté vius; agost no plora, però deixa que la pluja plori, i a cada marededeu li troben vuitena i de cada enyor n’espremen una rialla... un somriure fi que els omple. Plorant, rient... enyorant-se.

“Ni que només fos / per riure junts la mort...” I la riuran, perquè un altre poeta deia: “per poder néixer necessitem morir” i ells s’han dit a cau d’orella, a cau de cor: “Si torno a néixer, vull que sigui al teu costat.” I renaixeran, un dia fixat de l’any que ve, l’un al costat de l’altra... Ni que només fos...