'De Libertas Dicendi'

Diu Roger Wolfe, escriptor anglès, que “tenim dret a expressar lliurement tot allò que se’ns permet expressar”. Aquesta encertada frase és d’una realitat colpidora que avui afrontem com a individus que formen part d’una societat. L’(auto)establiment dels límits –propis o induïts– en la nostra pròpia llibertat d’expressió ja és una realitat. Els esdeveniments, ja fatigosos, posteriors a la victòria mundial de la selecció espanyola femenina de futbol, que han arrancat de forma injusta la merescuda glòria de les campiones, no deixen de ser un reflex profund de la realitat social i política actual, no només d’Espanya, sinó que m’atreviria a dir que del que coneixem com a Occident. Més enllà dels malaurats i condemnables gestos d’un responsable institucional, vull focalitzar en la politització de situacions. I anar més enllà: l’afectació d’aquesta politització –fomentada per la cultura woke, per l’interès dels propis actors polítics i per corrents de base democràtica i ben acollides socialment, com el feminisme, que en ocasions deriven en branques alternatives, més sorolloses i menys dialogants– en la polarització de la societat. Reitero, que és una tendència que s’observa sobretot als EUA i que està avançant inexorablement a Europa. Comença a fer por, i com a societat ens hem de plantejar si realment val la pena, veure com de cada situació tendim a crear fronts oposats, irreconciliables, on el gris desapareix (i es jutja i critica) per haver de ser un blanc pur o un negre vantablack, que s’ataquen mútuament i brutalment, erosionant la cohesió i la pau social que a parer meu imperava no fa tant de temps. I Andorra no se’n escapa. Només cal llegir la premsa i veure les reaccions de la gent –potser sempre els mateixos, potser no– a les notícies del dia a dia, per trobar-se una societat cada cop més polaritzada en temes tan crucials pel nostre futur com són l’Acord amb la UE, el model de país, l’habitatge i la construcció o la diversificació econòmica. Prioritats nacionals on cal remar plegats per arribar a consensos polítics i socials que assegurin el millor pel país. I com bé deia George Orwell, “la llibertat d’expressió és dir el que la gent no vol sentir”. Apliquem-nos la recepta i siguem més lliures –i valents–, per ser més sincers i, en definitiva, més transparents.

* Adrià Espineta, President de la Secció Jove de Demòcrates