Equips (i 2)

L’aturada estival és, per als esports col·lectius, un terreny reservat per a les seleccions nacionals. Com que la cosa aquesta de l’exaltació nacionalista i de les samarretes amb el peatge estètic de les banderetes de cadascú no van amb mi i com que, a més, estic orfe de representació a les grans cites televisades, fa molts anys que em miro aquests campionats com a espais de competició entre equips abstractes, oblidant-me que hi competeixen combinats estatals. El que més m’interessa dels torneigs de seleccions, de fet, i m’interessa molt, és aquesta dimensió de “combinat”, el fet que siguin equips reconstituïts, que els ara companys siguin els rivals dels mesos anteriors i dels mesos que vindran. Com s’avindran? Com construiran complicitats? Com compartiran? Com faran equip? A Andorra, els qui hem tingut la sort de formar part d’equips d’aquesta mena la cosa quedava molt atenuada, perquè el gruix de la selecció (parlo del bàsquet, en el meu cas) jugàvem al mateix club, però quan recordo els primers anys, aquells en què el club de cadascú era la seva escola i en què tan sols alguns del campionat escolar compartíem després la samarreta de la FAB, el que em resulta més interessant és precisament allò que dèiem, la gràcia de poder aprofitar ara per al teu joc les virtuts d’aquell base i d’aquell pivot que tants maldecaps et generaven quan els tenies al davant i no al costat, l’agradable i reptadora contradicció de compartir jugades amb ells i donar-ho tot per compenetrar-vos per guanyar fora i, setmanes després, mirar d’atacar els seus punts febles per pispar-los el campionat local. Parlem molt de treballar en equip, de la competència de saber treballar en equip, però el que és realment determinant és saber treballar en equips. Saber construir i avançar molt en reunions a un nivell –malparlant del cap o dels socis, si cal– i saber avançar i construir molt quan les reunions són amb el cap o amb els socis. O fer pinya entre germans quan no hi són els pares i saber fer pinya quan els pares també hi són. I això aplicat a mil i una situacions. Els equips són clau, sí. Però els equips escollits són poc freqüents. La gràcia és saber jugar en equips espontanis –com els que evocava fa set dies– i en equips contradictoris, les úniques alternatives a avançar sols.