Deixa'm en pau, mama

Que deixis la tablet, t’he dit. Deixa’m en pau, mama. Però què t’has pensat? Apa, s’ha acabat l’iPad, cap al quarto. I té, llegeix una estona, a veure si així aprens com has de parlar-li, a ta mare! L’escena pot semblar forçada, però me la va explicar la protagonista per fer-me entendre que ella ja procurava que el nen llegís, tot i que el nen la passa d’un pam i una ombra de bigoti li enfosqueix el rostre. Anem tard, vaig pensar, sense obrir boca. Tampoc li vaig dir que segurament era contraproduent que, sense adonar-se’n, vinculés la lectura al càstig i l’obligació, i no al plaer d’aprendre o la llibertat d’imaginar. La lectura és un hàbit i com tots els hàbits s’han de posar en pràctica amb regularitat perquè si badem, el nen es torna malparlat, barbut, es mostra taciturn i els llibres li cauen de les mans. Hem de començar des de petits i sobretot a casa. A mesura que creixen, l’hàbit lector s’ha d’anar modulant d’acord amb l’edat i la progressiva autonomia dels infants. Tenim la sort de tenir biblioteques ben equipades i llibreries amb els títols de les editorials que publiquen llibres per a infants i joves. Quin gust poder anar a remenar i triar llibres. Però prop de la meitat dels adolescents d’Andorra mai o gairebé mai no els en compren o regalen. La meitat són molts. Si des de petits en creem l’hàbit, la desconnexió amb la lectura a l’adolescència no serà tan cruenta. Però és fonamental que llegim amb ells. La millor manera seria dedicar uns espais de temps de la vida familiar perquè tothom llegís. Hi ha temps per tot. Una estona cada vespre o els caps de setmana. Cadascú el seu llibre, el seu estil. Ep! No s’hi val que ells llegeixin i nosaltres mirem el mòbil, perquè quan facin l’estirada ens respondran amb veu esguellada que ells també volen el telèfon. Ara que comencem un nou curs i poc o molt totes les famílies s’organitzen la setmana, seria un bon moment per reforçar o crear l’hàbit de llegir amb freqüència. No és cap càstig! I sí, d’acord, tots sabem que en el dia a dia amb els bordegassos tot es converteix en una petita batalla. Però de la mateixa manera que no deixen de seure a taula a l’hora de sopar, tampoc perdran del tot l’hàbit de llegir. Perquè la lectura també alimenta, això també ho sabem, veritat?