Anticipar les conseqüències

Què hauria passat si..? Aquesta pregunta, molts de nosaltres, aquests que ja tenim una edat, ens la fem amb certa freqüència. En efecte, costa imaginar el que hauria pogut ocórrer si, en un moment o un altre de la vida, s’hagués decidit per un altre camí. I és feixuc determinar on seríem ara mateix, i si finalment la decisió d’aquell moment era encertada o no. Més enllà, aquests interrogants han donat peu a l’emergència d’un corrent de la literatura i de l’aproximació històrica, en el qual es descriu, a excepció d’algunes distòpies, un món pacificat, degut a la desaparició prematura, o sigui abans que hagin ostentat el poder, d’alguns d’aquests dictadors que tots podem tenir en ment.

Ara bé, poc sovint, els escriptors s’han lliurat a l’exercici invers, o sigui imaginar el que hauria ocorregut si algun hagués sobreviscut a una mort prematura. I, pel que ens afecta, aquest exercici seria de gran interès. Així, hauríem d’idear com seria la societat actual si l’emperador romà Flavi Claudi Julià, més conegut pels historiadors com Julià l’Apòstata, no hagués sucumbit l’any 363 durant la batalla de Samarra. Aquest governant i filòsof fou l’últim a intentar aturar el desenvolupament del cristianisme, amb la voluntat de retornar al paganisme tradicional que era perseguit i castigat durament des de Constantí el Gran. En el cas que hagués pogut portar a terme la seva política religiosa, que fou deixada de banda del tot pels seus successors, sembla més que probable que la religió catòlica seria, avui dia, una més entre les més de 100 que es practicaven en aquells temps, a la qual s’hauria d’afegir, tal com s’ha dit precedentment, el paganisme. Per tant, mai hauria tingut el paper predominant que fou el seu durant segles.

I si així hagués sigut, ens podem preguntar si el segle XIII s’haurien signat els Pariatges entre el bisbe d’Urgell i el comte de Foix. I d’aquest interrogant davalla la incògnita sobre l’existència –o no– del nostre Principat en el món d’avui.

Aquesta introspecció ens hauria doncs de portar a valorar degudament i anticipar les conseqüències que podrien tenir sobre les nostres institucions, qualsevol decisió que no seria suficientment meditada i encertada.