Titulars

Ara fa tot just una setmana ens despertàvem amb la notícia que la terra havia tremolat de valent al Marroc. Recordo que el primer que em va sobtar va ser que tan sols nou hores (una matinada) després, els titulars dels mitjans ja anessin plens de xifres de morts i de ferits. Per poc que hagueu circulat en cotxe per l’Atlas, els Andes, els Alps o el Pirineu, us podreu fer a la idea que d’haver-hi un fort terratrèmol, no tindríem xifres fiables de l’abast de la destrucció fins passades moltes més hores. Però als diaris digitals ja es començava a fixar aquell gairebé miler de morts i ara no recordo quants ferits. Amb xifres no arrodonides, a més, per així alimentar encara més la il·lusió d’exactitud. Res de prop d’un miler de morts de moment, no, que aquí es tracta d’anar a la unitat exacta d’una xifra que sabem que és inexacta. Que circulo contra direcció i aquestes foteses només m’amoïnen a mi ho confirmo l’endemà al matí quan, als butlletins d’una ràdio rere l’altra, hi sento desfilar la indignació dels periodistes que s’indignen que el govern marroquí no hagi actualitzat la xifra de morts des de la nit d’abans i que tinguem el comptador aturat en uns dos i mil i escaig. Em quedo parat, però no sé ben bé si per la sospita que al final aquest anhel d’actualització del marcador respon tan sols a una qüestió de morbo i a la gamificació definitiva de la vida (on l’interès del terratrèmol anirà lligat a la seva capacitat de superar llindars d’horror, que si es queda en mil i escaig quina bírria, tu, pensava que seria més) o per la certesa que amb l’estat de precarització del periodisme actual, si no disposem de noves dades oficials de morts i de ferits no tenim, de fet, gaire cosa més a dir. De coses a dir, a investigar, a preguntar i a explicar n’hi havia moltes, però. I, per sort, hi va haver mitjans que se les han gastat i periodistes que s’ho han treballat per explicar-nos-ho i explicar-nos-ho bé. Què ha passat? Ha afectat de manera igualitària? Com s’han recuperat altres vegades de cops semblants i com fa pinta que ho podran entomar ara? El que passa és que l’espai és limitat. I el focus, més encara. I si obrim i ocupem els espais principals amb xifres que no aporten res, no deixem ni espai ni focus per a la informació de qualitat. I d’això plora la criatura.