La lògica de l'anonimat

Us convido a un joc: trieu un article qualsevol d’aquesta mateixa edició del Diari d’Andorra i llegiu els comentaris. Quants estan signats amb un nom real o almenys creïble?

’anonimat online és un recurs defensat per moltíssima gent perquè garanteix la llibertat d’expressió sense tenir por a represàlies, sobretot quan es mantenen posicions no-alineades amb els arguments políticament correctes de la majoria o en el cas que es vulgui qüestionar o criticar el poder polític o econòmic. No existeix cap possibilitat que temes polèmics o controvertits a Andorra com ara la immigració, l’estat del català, l’avortament o el problema de l’habitatge, entre tants altres, puguin generar un debat obert entre persones amb nom i cognom. Som una societat molt petita, “ens coneixem tots”, i la por a la cancel·lació, que pot arribar en extrems a la pèrdua de llocs de treball, el rebuig social i fins i tot la destrucció de carreres professionals o de reputació empresarial, és una raó de pes per amagar-se darrere de pseudònims. Alguns d’ells de participació tan freqüent que més que àlies semblen alter ego.

No obstant això, l’anonimat també ha estat un insuperable brou de cultiu per amenaçar, assetjar o difamar altres persones. I en xarxes com ara X, l’ex-Twitter, només fan falta un bon grapat d’usuaris falsos, òbviament anònims, per poder fins i tot abatre algorítmicament qualsevol perfil amb opinions que no siguin benpensants. Això a Espanya és una pràctica habitual.

La paradoxa de la llibertat i l’anonimat en els comentaris digitals no té una solució senzilla. Vist que les xarxes socials estan escandalosament esbiaixades des de l’àmbit ideològic, i no són en cap cas espais neutrals, i que els mitjans necessiten clics per fer moure el sistema publicitari, només ens queda als individus particulars l’aplicació d’un mínim de normes, no gaire diferents a les que fem servir a la vida offline, per promoure la civilitat online.

Perquè si l’àgora del segle XXI es redueix finalment a un rosari de missatges emmascarats, probablement estem perdent una oportunitat única de trobar solucions com a comunitat.