Ciència, medicina i ètica

La setmana passada s’inicià una nova edició de la Universitat d’Estiu i Tardor. Enguany amb un tema molt actual: La medicina al segle XXI, avenços i límits. Ens hi vam trobar alguns membres del Comitè de Bioètica d’Andorra. Ja era atractiu l’interrogant que plantejà la primera ponència del Dr. Hervé Chneiweiss, neuròleg, president el Comitè d’Ètica de l’Institut Nacional de la Salut i la Recerca Mèdica de París: Medicina i tecnologies emergents: quins reptes ètics? Una qüestió present en la nostra vida, des de la reproducció assistida, l’edició del genoma, les noves vacunes, la neurotecnologia, la genètica, la medicina de substitució... Les noves tecnologies acceleren el debat i la reflexió científica i, alhora, el pensament i l’examen ètic. Hem de deliberar i argumentar racionalment sobre els dilemes d’ordre moral que se’ns van presentant en el camp de les ciències de la vida i la salut, en el marc de la protecció de la dignitat i drets de les persones. Des del Codi de Nüremberg de 1947, protector de la persona humana en els estudis experimentals, la relació entre la ciència i la medicina ens ha donat grans avenços i, amb ells, nous dilemes ètics. Així van néixer els codis ètics, en la segona meitat del segle passat, i ara, amb l’arribada de les noves tecnologies, la utilització dels teixits de les cèl·lules mare o la recent entrada de la intel·ligència artificial en el camp de la salut han accelerat el debat tant en els comitès ètics de protecció de les persones com en els comitès ètics de la recerca d’investigació. El Dr. Chneiweiss ja va posar tres grans fonaments a la seva exposició: Aristòtil, Spinoza i Kant, amb els afinaments posteriors. Avui, però, la investigació i el progrés científic plantegen molts interrogants, també de gestió, de finançament i d’ètica econòmica, raó per la qual insistí a treballar i cercar una millor i més sòlida relació entre la ciència i la societat, entre els experts científics i la societat. El Dr. Salvador Macip, moderador de les conferències, reblà el clau dient que som tots els que hem de decidir cap a on va la ciència i el nostre futur. Atenció, però. Cada dia hi ha més gent que recela de la ciència, quan no la menysprea obertament.