Mil dos-cents vuitanta

El 31 d’agost la revista Science publicava un article en què s’explicava un mètode genòmic per inferir la situació demogràfica en èpoques passades. La veritable notícia era que, amb aquest mètode, s’havia conclòs que fa 900.000 anys la població d’humans al planeta va passar per un coll d’ampolla crucial: aproximadament només 1280 humans van poder sobreviure i mantenir l’espècie. Parlem de fa tants milers d’anys que jo no me’n faig una idea real. Els científics descobridors reconeixen que la troballa planteja noves preguntes: com van sobreviure? Com s’ho van fer? I quins factors van permetre superar el coll d’ampolla i que la població comencés a créixer fa 800.000 anys? Segurament factors climàtics i el control del foc, apunten. La imaginació es dispara i amb el segon origen a l’inconscient em demano com devien sobreviure? I com devien procrear? Veig petits grups d’humans anteriors als neandertals, escampats per un món fred i hostil, buscant fonts d’alimentació i amagant-se per no convertir-se en l’àpat de depredadors d’ullals esmolats. Petits grups familiars en què els nois són expulsats pels pares quan arriben a l’edat reproductiva. Aquests dos germans vaguen per les valls i la plana, s’enfilen a les muntanyes, esporuguits i desconcertats, i s’amaguen en balmes i avencs quan són rebutjats violentament per altres grups humans fins que casualment troben un altre noi perdut. Tots tres, junts, tenen més possibilitats de sobreviure. I ja no tenen tanta por quan detecten una família humana. Els segueixen, els espien, identifiquen femelles joves en edat reproductiva. I ataquen. Amb les mans, amb pals, amb pedres. Criden, intimiden, colpegen, empenten i roben les filles. Se les emporten, les violen, se les queden. Tots venim d’aquesta violència? A Twitter, l’Adrià Pujol, antropòleg, escriptor i amic, es preguntava irònicament que si això dels 1200 humans era cert, volia dir que ell tenia lligams amb el seu veí del tercer, que es veu que és un exaltat i un energumen. Doncs sí. Potser això ens hauria de fer reaccionar i actuar com a espècie davant dels grans reptes actuals de la humanitat: la convivència pacífica entre els més de 8.000 milions d’humans que som avui i la conservació d’un planeta que és la nostra única casa.