De la mentida a la censura

Des del mandat de Trump, i encara més els últims dies, després del seu darrer processament, la postveritat ha adquirit una força de convicció que difícilment es pot negar. I el fet que s’hagi introduït en el nostre vocabulari habitual aquesta expressió deixa pensatiu. En efecte, existeixen termes molt més senzills per descriure aquesta forma de comunicar. En un passat no gaire llunyà, s’hauria anomenat mentida i el seu missatger un mentider compulsiu. Ara bé, hem de suposar que el políticament correcte no permet avui dia definir les coses pel seu nom, la qual cosa facilita que els personatges públics puguin afi rmar tot i el seu contrari, sense por de veure la seva credibilitat compromesa. L’últim exemple ve donat per un cantant francès, convidat sorprenentment a unes universitats d’estiu d’uns partits polítics, tot i que és sobradament conegut pel radicalisme de les seves declaracions, i que no ha dubtat en cap moment a negar el sentit antisemita d’un dels seus recents tuits. La lectura d’aquest missatge no pot donar lloc a cap controvèrsia sobre el seu contingut i, tot i això, no ha tingut cap escrúpol a negar l’evidència. O sigui, que la postveritat ha fet un pas més enllà, en proporcionar a aquest artista una exoneració de responsabilitat, sense cap fonament, amb el resultat que alguns han pres la seva defensa i han volgut fer creure que el seu tuit no era censurable. Cal recordar, una vegada més, que aquest tipus d’actuació, o sigui l’expressió d’un odi a raó del naixement, de la nacionalitat, de la religió, de la condició sexual, o de tota altra característica personal, és tipifi cat en molts estats com un delicte i mai es podrà considerar una opinió sense conseqüència. Anant encara més lluny, hem de lamentar que el governador de Florida, Ron Desantis, hagi decidit unilateralment prohibir en les escoles l’estudi de l’obra de Shakespeare per motius d’una absurditat tremenda. Aquesta actuació demostra que la frontera entre postveritat i censura, o sigui la negació radical d’uns drets que s’han adquirit al llarg dels segles, és d’una porositat extrema i que cal continuar sent atents a aquests atacs a la llibertat d’opinió i d’expressió del tot inacceptables.