La por no ha de regir el vot

El projecte estrella de les dues darreres legislatures ha estat l’acord d’associació amb la UE i, amb aquesta fi nalitat, es va crear una secretaria d’Estat, al marge del ministeri d’Exteriors, al capdavant de la qual es va posar una persona de confi ança del cap de Govern. El procés de negociació ha estat revestit de cert grau d’opacitat, en què els autèntics esculls –sector fi nancer i control de la immigració– s’han ajornat per al fi nal. A més, la sortida de Mònaco ha vingut a afegir incerteses, ja que ha creat un sentiment de solitud, tot i que les formacions que integren el pacte d’Estat pensen que sense Mònaco es pot suavitzar el posicionament de la Comissió Europea.

En una negociació caracteritzada per la manca d’informació, el protocol de serveis financers que la Comissió vol aplicar a Andorra, inacceptable des de qualsevol punt de vista, ha generat un sentiment de rebuig popular, agreujat per la pressa d’Europa a tancar un acord amb Andorra, abans que fi nalitzi l’any, amb conseqüències cabdals pel futur del país. Alguns partits de l’oposició, com Concòrdia i Andorra Endavant, han proposat suspendre les negociacions. D’altres, com Liberals o SDP, sense tenir en aquest moment una posició decidida, es mostren partidaris de refredar-les i continuar-les de forma més pausada. El secretari d’Estat per les relacions amb la UE avisa que un rebuig a l’acord tindria repercussions molt negatives i posaria Andorra en una situació delicada. Per la seva banda, el cap de Govern ha manifestat que si l’acord es preveu favorable es portarà a referèndum i que, si la resposta és negativa, no s’haurà d’entendre com un vet a l’executiu que hauria de continuar el seu mandat.

Els titulars de premsa fan dubtar i refreden el lector d’un eventual acord d’associació, quan recullen les declaracions d’un sector de la classe política que incideixen en els riscos d’un pacte fet a correcuita. Aquest malestar amb l’evolució de les negociacions ha esclatat amb el tracte que es vol donar al sector fi nancer i també amb el sistema de quotes per regular la immigració on, des d’Europa, es pretén determinar gairebé l’estructura demogràfi ca andorrana. Davant aquest escenari confús, el poble andorrà necessita més informació per decidir, ja que la resposta basada en la por no és l’alternativa.