Ciència i sentit de l'humor

L’any passat, a la mateixa època, m’havia despistat. En efecte, no vaig informar, tal com ho havia fet anteriorment, de l’entrega dels premis IG Nobel, que venen a homenatjar alguns investigadors amb sentit de l’humor per no dir de l’absurd. És sabut que l’Acadèmia IG, del tot atípica, distingeix unes recerques caracteritzades pel seu objecte, del tot inversemblant. Així, enguany es va atorgar al professor Zalasiewicz un premi per l’anàlisi del comportament dels paleontòlegs que es dediquen a llepar les pedres que estan analitzant. No és, al contrari del que es podria pensar, una actuació irracional, ja que aquesta pràctica permet una millor observació de la superfície d’una roca, quan aquesta està mullada. Afegeix aquest universitari de Leicester que aquesta manera de fer no té cap raó de ser, els dies de pluja! També podríem concloure que, com en certs restaurants gastronòmics, a vegades, val més la vista que el gust. Altres científics, honorats per l’Acadèmia IG, i especialistes en dermatologia, han examinat el nas d’un nombre relativament important de difunts, per verificar si cada nariu compta amb el mateix nombre de pèls. El motiu d’aquest estudi davalla d’un precedent, que analitzava la pèrdua de cabells, amb la finalitat d’ajudar els calbs a recuperar el que els havia caigut en contra de la seva voluntat. Costa d’entendre la relació d’aquesta primera investigació amb l’avuihomenatjada, que té com a resultat objectiu que, de mitjana, la nariu esquerra seria ornamentada d’alguns pèls més que la dreta. O sigui, uns 120 contra 112. I quant a l’aplicació pràctica d’aquest recompte, cap explicació! Un altre dels premis ha anat dirigit a uns professors de psicologia, que s’han dedicat a comprovar, en els carrers de Nova York, que quan uns voluntaris, integrats a l’experiència, paren de caminar i miren cap als pisos superiors d’un edifici, moltes altres persones es paren en el mateix moment i els imiten. I com més voluntaris hi havia, més vianants cauen en la trampa. Així es demostra l’efecte de grup, que es constata i lamenta en nombroses reunions. Ho deixo aquí i prometo que, l’any que ve, no em descuidaré d’aquesta cerimònia tan important i divertida.