Saps què mira el teu fill a la web?

8 anys: l’edat en què nens i nenes tenen el primer accés al porno a Internet, segons un informe de Save the Children de 2020. Aquest pot ser buscat o accidental i es va disparar dramàticament durant la pandèmia. És una batalla perduda. No existeix un sistema de control parental que pugui, de manera eficient, protegir els nostres menors d’accedir a contingut pertorbador de tota mena i, tot i que no podem abandonar la solució reactiva, ara més que mai és important i imprescindible la preventiva, basada en educació, a l’escola i a casa. Aquestes setmanes estic fent un seguit de xerrades a escoles de tots els sistemes educatius, per a infants de 10 anys per parlar de ciberseguretat i no em queden dubtes que hi ha molta cosa a fer. Els motius són diversos i van més enllà de l’abast d’aquesta columna, però els nostres infants, a casa, estan a mercè de les pantalles molt abans del que les pròpies xarxes recomanen. Sense haver arribat ni tan sols a la pubertat, són impactats 24x7 per continguts pràcticament sense filtre, sobretot mitjançant les omnipresents TikTok i Instagram i per WhatsApp, la plataforma més incontrolable de la web. Vivim una època on la intimitat com a tema privat ha saltat pels aires, on preadolescents, nens i nenes, regalen imatges seves sexualitzades a empreses que les repliquen fins a l’infinit amb gairebé nul·les possibilitats d’esborrar-les i que molt sovint s’autoeduquen sexualment amb la pornografia, sense entendre que això és una ficció amb un model de sexualitat ple d’estereotips i mites, creats per la indústria del cinema per a adults i que no té res a veure amb la veritable sexualitat en parella. I això afecta nens i nenes, hetero i homosexuals. És un fenomen global; no hi ha país desenvolupat que hagi pogut escapar a la tendència i cal prendre mesures des de la informació per poder protegir els infants de continguts per als quals no estan encara preparats i que poden provocar greus efectes psicològics. Perquè res és casual, i a propòsit dels temps que estem vivint, cito a l’Aldous Huxley, qui al pròleg d’Un món feliç, un llibre que hauria de ser de lectura obligatòria, va anticipar que “a mesura que la llibertat política i econòmica disminueix, la hipersexualitat tendeix, en compensació, a augmentar”.