Foc i lloc
Els equidistants
Les organitzacions polítiques “equidistants” han emergit com una resposta a la creixent polarització política que assola moltes democràcies arreu del món. Són aquelles que s’autodenominen “ni d’esquerres ni de dretes”. Encara que a primera vista podria semblar que aquesta posició és una forma de promoure la moderació i la cooperació, hi ha raons sòlides per creure que no prendre partit en qüestions importants és perillós.
El perill més gran d’aquestes organitzacions és que poden resultar en una falta de claredat i coherència en les seves propostes polítiques. La seva negativa a comprometre’s amb una ideologia específica pot fer que els seus posicionaments siguin inconstants i canviants, i això pot causar confusió entre els electors. A més, aquestes organitzacions poden ser vistes com oportunistes, ja que poden canviar de postura fàcilment en funció de les circumstàncies polítiques.
I és que, en un món on els reptes com el canvi climàtic, les desigualtats socials i la justícia són qüestions urgents, no prendre posició pot equivaldre a no abordar adequadament aquests problemes.
D’altra banda, la polarització no sempre és negativa. En molts casos, les ideologies ben definides i les postures polítiques clares poden ser necessàries per mobilitzar canvis significatius i avenços en la societat. La política és, en gran part, una qüestió de prendre decisions difícils i fer avançar idees.
Per tant, els “equidistants” poden ser percebuts com evitant aquestes decisions, i això pot minvar la seva credibilitat i influència. Perquè no prendre partit en qüestions importants pot resultar en una falta d’acció significativa en temes crucials per a la societat.
En resum, les organitzacions polítiques que es declaren “equidistants” poden semblar una opció atractiva per a alguns, especialment en un context de polarització extrema. No obstant això, el perill rau en la manca de coherència i d’acció concreta en qüestions importants per a la societat. La política exigeix prendre partit i prendre decisions, i no fer-ho pot ser una amenaça per a la capacitat de fer canvis significatius en aquest mónactual.